“La mulassa és una figura genuïnament catalana: sí, a Occitània i Bèlgica tenen alguna cosa semblant, però no són mulasses”.
A diferència del bou, la mulassa té la seva primera referència al 1564, molt tardana per haver de sortir a l’entremès del naixement, com se suposa. Tanmateix hi ha una referència olotina del 1444; encara que no hi ha més rastres fins al 1571. I fins aquí podem llegir, tot el que ve després són embolics.
D’entrada cal tenir clar que la mulassa és una figura genuïnament catalana: sí, a Occitània i Bèlgica tenen alguna cosa semblant, però no són mulasses. Potser per això els cronistes castellans les van anomenar tarasques?
I què és una mulassa? Doncs ben bé no està clar: el 1601 a la processó de canonització de Sant Raimon de Barcelona es descriu “como una mula, muy grande, hueca, llevada por tres o quatro hombres que van dentro […] volviendo el cuello a todas partes”, com podria ser la de Reus, present a l’exposició El Corpus és BESTIAL!
També hi ha les Guites, com les de Berga, que tenen una estructura similar però amb un coll desproporcionat. Alguns anys més tard es descriu com una gran figura on hi havia diverses persones a sobre, com la tarasca de Madrid, o com el Cheval Bayard.
Tanmateix, també n’hi havia com les actuals, com la de Solsona o la de Vilanova, que segons un dibuix que es conserva en un arxiu parroquial es veu una clara similitud amb les bèsties actuals. Ara bé, sempre tirant foc per la boca.
De tradició mulassera n’hi ha arreu: Manresa, Barcelona, Berga, Reus, Olot, Girona, Tarragona, Valls, Sant Feliu de Pallerols, Vilanova i la Geltrú i Solsona.
D’aquesta darrera població es conserva el cap que se li feu en 1691, del qual n’és còpia l’actual i que com el Bou, va inspirar la de Barcelona. Aquesta mulassa va cavalcada per un personatge molt especial, un ninot vestit del segle XVIII i que fuma un puro havà. És l’Antonio Ricu, un solsoní que va anar a fer les amèriques i es va enriquir. Per això, i per la seva antiguitat, la mulassa de Solsona és una peça única que cal tenir en compte en la nostra festa.
L’altra mulassa històrica vigent és la de Reus. Aquesta imatge està documentada des del segle XVII i sempre ha anat acompanyant els gegants per Corpus i les solemnitats de la vila del Camp de Tarragona.
De la mateixa manera que la resta de mulasses de l’època, espetegava coets i era usada per obrir pas del seguici posterior. A principis del segle XIX aquesta bèstia va deixar de ser foguera per convertir-se en aquest fidel acompanyant dels gegants reusencs i, des de llavors, fa espetegar les dents, metàl·liques.
La mulassa actual, còpia de la feta el 1725, ha generat un sentiment identitari entre els reusencs fins al punt que a principis del segle XX a Reus hi havia un diari anomenat La Mulassa.
