“El Lleó de Barcelona anava acompanyat per quatre salvatges, vestits amb pells com si fossin lleonets”.
Malgrat que no consta en l’exposició física El Corpus és BESTIAL! (perquè no hi ha cap peça històrica conservada), s’ha volgut dotar de pàgina al lleó, ja que la seva importància en la festa catalana també és rellevant, si l’àliga és la reina de les aus, el lleó és el rei dels animals.
El seu origen a Catalunya és de 1397 quan el gremi de blanquers de Barcelona féu fer un lleó per l’entrada del rei Martí I l’Humà a Barcelona. Aquest lleó va acompanyat per quatre salvatges, vestits amb pells com si fossin lleonets (a l’estil de l’àliga de Girona), encara que hi ha notícies que la bèstia era un home disfressat de lleó.
A finals del segle XVI principis del XVII la figura està perfectament descrita a les festes de canonització de Sant Raimon de Penyafort de 1601. Es tracta d’un lleó “buit de dintre […] amb la seva corona reial, daurat, portat per dos homes”. També se sap que bramava molt fort, cosa que va fer fins a finals del segle XVIII.
Les darreres ocasions de sortida del lleó barceloní són a mitjan segle XIX. I no tan sols hi hagué lleons històrics a Barcelona, Tarragona també el tenia des del segle XV acompanyant una roca de la professó de Santa Tecla i a Vic se’n planteja un el 1664.
