L’any 1994 la Víbria va complir dos anys, igual que molts nens del barri. Però hi havia un d’aquests nens que se l’estimava tant que deia que el dia que no pogués portar xumet li donaria a ella. I així va ser que a les Festes de Maig d’aquell any l’Adrià va donar el xumet a la Víbria com a símbol de maduresa i perquè ella l’hi guardés.
Des d’aleshores, els nens i les nenes del barri en fer-se grans porten el xumet a la Víbria i aquesta balla en honor seu la Ballada dels Marrecs, composta expressament per a aquesta cerimònia.