Tots els vespres es reunia la colla al taller. En un principi tenia unes mides descomunals, de més de quatre metres de llargada i es carregava a pes entre tots. Va arribar el dia de treure-la al carrer coincidint amb el Carnestoltes del 1996. La Colla aleshores no tenia encara vestuari ni músics però amb les cares pintades i carregant la Pedra a coll vàrem fer tota la Rua. El sistema de dur la pedra a coll, tot i que era la intenció inicial, es va desestimar per la seva duresa i requerir molts recursos humans. La solució es va trobar tallant-li una gran rodanxa al mig per escurçar-la i pujar-la dalt d’un carro d’època. Trobar-lo va ser molt complicat. Però al final un pagès de Lliça ens en va vendre un d’aprofitable. La Pedra d’aquesta manera guanyava en teatralitat, lligada amb gruixudes i envellides cordes es podia encendra per dins i aparentar incandescència. (TEXT DE JAUME PARÍS EXPLICANT EL NAIXEMENT DE LA PEDRA)

La Pedra del Diable representa l’última pedra que necessitava el constructor del Pont del Diable per poder acabar-lo a temps i que el Llucifer li va donar a canvia de la seva ànima.

A la Festa Major d’estiu és un dels elements principals de la Llegenda de la Pedra del Diable, representació teatralitzada de llegenda feta per la Colla de Diables i altres entitats de la vila de Parets.