La Quimera és una bèstia de la mitologia grega que apareix entremig de déus, titans i herois al llibre Teogonia del poeta grec Hesiot. La pobra Quimera era una bèstia horrible i malvada, però és que li venia de família: La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren Cerber, el gos de tres caps guardià dels inferns, Ortro, l’Esfinx i el lleó de Nemea. La Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, i treia foc per la boca.
La quimera vivia a la regió de Lícia. El rei d’aquest indret ordenà a l’heroi Bel·lerofontes que matés aquell monstre perquè devastava el seu regne i devorava els ramats. Ningú no s’atrevia amb la Quimera, però un oracle aconsellà a Bel·lerofontes que domés el cavall alat Pegàs perquè aquest l’ajudaria en la seva comesa. Bel·lerofontes trobà Pegàs a Corint bevent de la font de Pirene i amb suavitat li posà al cap una brida d’or que la deèsa Atenea li havia regalat. El cavall va deixar que Bel·lerofontes el cavalqués i s’elevà pels aires. Volaren molt temps fins que veieren la Quimera. Per a matar-la havia construït una arma especial. A la punta d’una llança havia lligat un tros de plom, i quan la Quimera obrí la gola per llençar foc sobre Bel·lerofontes, aquest li va introduir la llança dins la boca. El foc de la boca del monstre va fondre el plom que li relliscà gargamella avall i li cremà el ventre, provocant-li la mort.

A Caldes s’explica que és l’esperit malèvol de la Font del Lleó, que desperta dos cops l’any: pel ball que precedeix els versots de Festa Major (el segon dissabte d’octubre) i durant l’Escaldàrium, la festa del foc i l’aigua, que narra el naixement de l’aigua termal (el segon dissabte de juliol). És per aquesta vinculació amb l’aigua que se li han afegit escames a bona part del cos, conjugant, en una sola fera tots els elements: el foc (que llença per tot el cos i que vol representar l’escalfor de l’aigua termal, 76ºC ), l’aigua (fent referència a la de la font que li dóna vida), la terra i l’aire.