El significat del nom es correspon a L’OCELL FÈNIX, que a l’antiga mitologia egípcia s’anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Es diu que viu, segons la font, 500, 1461 i 12.594 anys. És un ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de branquillons de canyella i després l’encén; el niu i l’ocell es cremen amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix. El fènix nou embalsama les cendres del vell en un ou de mirra i el porta a Heliòpolis (‘la ciutat del sol’, en grec), situada a Egipte. L’ocell es deia que es regenerava de les ferides d’un adversari, per la qual cosa era gairebé immortal i invencible -un símbol del foc i de la deïtat.
Encara que les descripcions i les referències als anys que viu varien, el fènix esdevingué popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a símbol de la resurrecció, de la immortalitat i de la vida després de la mort. Al principi, els egipcis l’identificaven amb una cigonya o amb un ocell semblant a un bernat pescaire anomenat “Bennu”, conegut des del Llibre dels Morts i altres textos egipcis com un dels símbols sagrats venerats a Heliòpolis, estretament associat amb el sol naixent i el déu del sol egipci Ra. Els grecs adaptaren el mot “Bennu” (i també en prengueren el significat egipci més primerenc de palmera de dàtils) i l’identificaren amb la seva paraula “Phoinix”, que significava ‘color porpra o carmesí’.
La figura del Fènix del Poblenou estarà lligada a les celebracions dels solsticis, i molt especialment al solstici d’hivern; el Nadal. Tota la mitologia que envolta aquesta figura fa referència a la renaixença, la renovació després d’un cicle vital, i per tant, lliga perfectament amb les celebracions del “Renaixement del Sol” que estan en el fonament de les festes de Nadal. Seguint amb l’analogia simbòlica, si el Fènix és el Sol, cal que reneixi per llevant, per l’Est. I, per nosaltres, llevant és el mar, la platja…
Així doncs, tenim una figura que cada any reneix de les seves cendres, que reneix des de llevant, prop del mar, i que entra, renovat i lluminós, fins al cor del Poblenou.