Amb el Corpus de Barcelona plenament consolidat, comenta el Llibre de Solemnitats, l’ordenació de la processó del 1424 que, en el Castell de Santa Margarida hi ha un drac figurant les forces del mal. Més tard apareix dins del Castell de l’Infern i en
la representació de la Lluita del Drac amb Sant Miquel.
El Drac també participa de passejades cíviques i protocol·làries. El Llibre de Solemnitats, diu que el drac també participa per les festes en honor del rei Pere de Portugal (1463) i la rebuda del Duc de Calàbria (1467), on el caràcter individualitzat i
pirotècnic del Drac barceloní és del tot evident. També participa el 1568, en la celebració de l’entrada de Felip II. Participa en el seguici d’honor per la canonització de Sant Ramon de Penyafort el 1601.
Les seves sortides són constants fins el Decret de Nova Planta (1716) on el Drac deixa de sortir i es perd fins la seva recuperació. És amb el projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, es va iniciar el 1987 la primera peça del que serà el Bestiari Històric de Barcelona: el Drac.
El Drac de la Ciutat Vella de Barcelona, va ser encarregat per la colla del Raval a l’artesà Manuel Casserres i Boix, el nou Drac barceloní, es va inspirar en les diverses representacions gràfiques del segle XVIII, de l’antic Drac de Barcelona. El Drac d’imatge clàssica és de grans dimensions i és portat amb cavallet, que queda cobert per un faldellí verd, i, a la seva part frontal, llueix el penó amb els atributs de Santa Eulàlia, patrona de la Vella Barcelona, les aspes i la palma.
El Drac quan participa en cercaviles de foc, llença pirotècnia per la boca, les ales i la cua. Quan ho fa en cercaviles de protocol porta un ram de flors a la boca.
Forma part del Seguici Popular de Barcelona a la processó del Corpus, a les festes de la Mercè i a les festes de Santa Eulàlia.
El Drac té un ball amb música de percussió i de canya, composta per Joaquim Soler i Pujades, estrenat en el Toc d’Inici de la Mercè de 1994.
El Drac entre molts altres desplaçaments, ha actuat a la Catalunya Nord, Milà, Mallorca, Jocs Olímpics Barcelona ’92, Sarajevo…