Com passa amb la majoria de la resta del Bestiari Històric (l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Drac, la Víbria, la Tarasca i els Cavallets cotoners, les referències que trobem del Bou són bàsicament les mateixes per totes les figures.
El 1467, en la rebuda del Duc de Calàbria, el 1568 a l’entrada a la ciutat de Felip II, el 1599 per l’entrada del rei Felip III. El 1623 a la processó del Corpus de Santa Maria del Mar. El 1701 a la rebuda de Felip de Borbó. El Bou també va participar el 1807 a la processó de beatificació de Sant Josep Oriol. La seva darrera sortida, és a les festes de celebració de l’armistici de la Guerra dels Set Anys l’any 1839.
El nou Bou de Barcelona, és encarregat per la Colla del Raval al constructor Manuel Casserres i Boix, és integrant juntament amb la resta del Bestiari Històric del Seguici Popular de Barcelona.
El nou Bou de Barcelona, respectuós amb la imatge del passat, és de figura realista, de colors similars als d’un bou real, i banyes gens petites; és portat amb cavallet cobert d’un faldellí vermell amb l’escut de Barcelona a la seva part frontal. Si
bé es un personatge dòcil i solemne en el Seguici barceloní, lluint una corona de flors boscanes, a voltes pot llençar foc per les banyes.
El Bou de Barcelona va ser presentat en públic a la processó del Corpus de 1993 i es integrant del Seguici Popular de Barcelona quan participa a les festes de la Mercè, Corpus i Santa Eulàlia. En el Toc d’Inici de les festes la Mercè de
1994 es va estrenar el Ball del Bou amb música d’Isidre Peláez i Dulcet. Entre les seves sortides més destacades hi ha:: Bordeus, Tolousse, Cervera, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Terrassa…