Varis elements s’ajuntaren per donar personalitat i identitat pròpia i un esperit arbocenc al Badalot.
Els dibuixos de les jaquetes dels diables de la vila amb les seves terrorífiques formes, han donat al drac la seva ferotgia. La forma dels tridents del ceptrot del Llucifer i de la forca de la Diablesa han donat a les cinc boques del Badalot fins a trenta punts de foc i un estil propi de suport per als sortidors d’espurnes ardents. Uns diables esgrafiats de principis de segle XX de la capella de l’Hospital de Sant Antoni Abat, han aportat les seves potes al Badalot que amb la seva poderosa musculatura ensenya desafiant les urpes.
Tenim una bèstia infernal de cinc caps d’aspecte ferotge, d’ulls atents que no deixen un racó sense setge i foc, de banyes cargolades, corbes i sinuoses, de grans queixals i llengües de sis puntes per on escup foc. Té unes urpes a punt per a atrapar els incauts i unes ales estripades que bateguen amb el so dels timbals d’arrels centenàries.
La mà de Dolors Sans, reconeguda pel seu extens i espectacular repertori de bestiari festiu li donà forma. Tots els arbocencs i arbocenques hi col•laboraren mitjançant la seva aportació econòmica.
El bateig va tenir lloc el dissabte de la Festa Major de l’Arboç del 1993, els padrins foren cinc, un per cada cap: el Cabrot del Vendrell, els dracs de Sant Jaume dels Domenys, de Banyeres, de la Gornal i de les Cabanyes.
El Badalot ha esdevingut l’ambaixador alat de l’Arboç per arreu del nostre país i també a d’altres contrades: Maó, Madrid, Aguilar de Campó, Bilbao, Santiago de Compostela, Logroño, Lisboa, Lucerna (Suïssa), Bolognia (Itàlia). Any a any al “quart diumenge d’agost” ha demostrat als arbocencs l’estimació i l’afecte que professa a la vila, que es en les enceses a plaça de dissabte a la tarda i diumenge al migdia i la tarda, unes enceses totals que dedica a l’Arboç.