L’Àliga de la ciutat de Barcelona, de la qual ja tenim notícies al segle XIV, va viure la seva
època més esplendorosa en els segles XVI i XVII. Tenia el privilegi de ballar dins de les
esglésies després dels oficis solemnes i abans de començar la processó del Corpus, el seu ball
era considerat el més gran honor que es podia oferir als personatges més nobles que visitaven
la ciutat. El Decret de Nova Planta (1716) implica un atac al seu simbolisme i una restricció dels
seus privilegis i posteriorment, amb les prohibicions de 1771, ja es limita el lloc on l’Àliga pot
realitzar el seu ball, la darrera referencia la trobem al 1807.
A l’agost de 1989, l’Àliga de Barcelona és recuperada com a element del Projecte de
Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, sota responsabilitat de l’Associació
de Festes de la Plaça Nova, formant part ja des de la seva creació del Seguici Popular de
Barcelona, amb ball propi i música propia. El 1998 l’Associació de Festes de la Plaça Nova va
oferir oficialment la figura a la ciutat per mitjà de l’Institut de Cultura, de manera que torna a ser
considerada un entremès municipal, amb el seu protocol propi, residint en dependències
municipals i representant la ciutat comtal en aquelles ocasions que li escaigui.