Martí Oliveras i Aumedes és l’ambaixador 2020 del bestiari festiu. Té 25 anys i és el més jove que hi ha hagut fins ara. Actualment, treballa com a meteoròleg a RAC1 i a RAC105 i col·labora amb els mitjans locals Ràdio Silenci, Vallès Oriental Televisió i Ona Bages. És un noi molt actiu, apassionat per la natura, que fa curses de muntanya i forma part de diferents entitats culturals. En el món de la meteorologia i el periodisme té encara una llarga carrera per davant.
Quan parla, en Martí és una persona que es mostra molt enèrgica i segura, senyal que té les idees molt clares. La cultura popular, se la sent molt a dins. El fet d’haver-hi participat durant la infància i, ara també de jove, ha despertat en ell moltes emocions. En aquesta entrevista es pot conèixer, amb més profunditat, aquesta vessant més relacionada amb la tradició.
1 Primer de tot, pregunta obligada, com estàs vivint el confinament, tant en l’àmbit laboral com personal?
En l’àmbit professional segueixo treballant. La majoria dels companys de feina de RAC1 seguim treballant des de casa, fem teletreball en la mesura del possible i bé, de moment ens en sortim. Això els caps de setmana, i després entre setmana també treballo per altres ràdios, també des de casa.
En l’àmbit personal estic bé, intentant adaptar-me a la situació, suposo que com tothom. Pel que fa a les aficions, sóc una persona molt de natura, feia curses de muntanya i vaig haver-ho de deixar per feina. Així i tot visc al Montseny, tinc un Parc Natural magnífic on poder anar, i segueixo entrenant. Ara que estem confinats, però, és una de les coses que porto pitjor, el fet de no poder sortir a la natura.
2 El mes de novembre de l’any passat vam saber que series el nou ambaixador del bestiari festiu. Com va ser la reacció?
M’ho van comentar i em va fer especial il·lusió que fos la Mònica Usart, companya de feina de RAC1, a qui li fes el relleu. També em va fer molta il·lusió perquè la cultura popular em toca molt de prop. Sóc nebot d’en Ramon Aumedes, escultor de gegants del Taller Sarandaca de Granollers, i des de ben petit a casa sempre he viscut moltíssim la tradició.
Ara, de gran, segueixo vinculat a la cultura popular. Canto en una coral de Cors de Clavé, formada només per veu masculina, que és de la Garriga, el meu poble, i estic a l’Esbart Dansaire de Granollers. També participo en el ball de gitanes de Granollers i en el ball de gitanes i el de cintes de la Garriga.
Sempre m’he mostrat molt actiu amb la cultura tradicional i quan em van proposar ser l’ambaixador del bestiari popular em va fer moltíssima il·lusió i us podeu imaginar la il·lusió i l’emoció que va fer a casa, a la família de part de la meva mare, que és Aumedes. Que de ben petit sempre hagi estat vinculat amb aquest àmbit i que, a més, el meu tiet sigui un dels principals escultors de Catalunya, doncs imagineu-vos el que va significar.
3 Has explicat que de ben petit has crescut amb la cultura popular, què recordes d’aquella època?
Tota la vida he estat geganter, des que tenia raó de ser. Primer amb la gegantona de casa i després amb el gegantó més gran, que també és de la família. Els caps de setmana anàvem a diferents trobades i avui dia, de tant en tant, també ens segueixen convidant algunes colles. Això sí, per la Festa Major de Granollers no fallem mai i cada any traiem els gegants. Quan no he estat portador, també he participat en la colla familiar amb la gralla i la caixa. Des de ben petit he estat molt vinculat amb el món geganter i això és una cosa que m’emociona i em posa la pell de gallina.
4 Ser ambaixador del bestiari festiu suposa ser-ne el representant. T’has trobat en situacions en les quals has hagut d’explicar què significa aquest paper?
En general, no. Amb les persones que he conegut i amb qui he tingut contacte recent no ha calgut. No els ha sorprès en absolut perquè em coneixen i ja saben de què tracta. Quan els vaig comunicar que seria ambaixador els va fer molta il·lusió. Iniciatives com aquestes crec que són molt importants perquè el bestiari festiu es doni a conèixer i perquè nosaltres, com a ambaixadors, també ho puguem fer. Hi ha una frase que m’encanta que és: “Mantenir viva l’essència del passat”. Hem d’intentar preservar el que vam ser, per saber on som i cap a on anem.
5 Creus que el fet que de petit hagis estat tan vinculat amb la cultura popular ha fet que de gran també ho estiguessis?
Abans pensava que sí però de gran m’he adonat que no és només un tema familiar. De petit els pares em portaven amb la colla de casa, amb els Aumedes, i fèiem la cercavila, però després de gran ningú m’ha obligat a participar. En definitiva, totes aquestes activitats de cultura popular les he fet perquè ho he sentit així. Hi ha moltíssima gent que ha entrat en aquest àmbit potser sense tenir aquest punt d’emoció que jo he tingut des de petit. Així i tot, quan formes part d’una entitat es crea un vincle, vinguis d’on vinguis, que et permet sentir-te part d’aquesta atmosfera tan bonica que es crea.
6 Ja que has portat gegants, com descriuries la sensació de portar una figura festiva?
No ho sabria explicar, perquè ho tinc tan interioritzat que forma part de mi definitivament. De petit la mare em diu que, un cop tornàvem de la ballada i de la plantada de gegants a plaça, quan arribava a casa estava trist perquè no volia que s’hagués acabat la festa. Es veu que amb el Lego i les figuretes organitzava com podia el menjador de tal manera que muntava una trobada de gegants. Tenia tres o quatre anyets. Ho he portat a dins i, a sobre, el fet que la família formés part d’això, la meva persona ho ha rebut bé, he estat receptiu.
Pel que fa al bestiari, es podria dir que és pel Taller Sarandaca pel qual estic més vinculat amb el món del bestiari. El meu tiet ha fet el Drac, la Guspira i la Gralla de foc de Granollers. M’agrada molt quan surten els elements de foc, el ball dels Capgrossos, el ball del Colom, el dels Gegants de la ciutat i, sobretot, el ball del Drac, el ball del Drac de Granollers, és indescriptible la veritat. M’emociona moltíssim, és molt bonic això, tant de bo no es perdi mai.
7 Finalment, a causa de la crisi del coronavirus, hi ha moltes activitats culturals que s’han hagut d’anul·lar. Particularment, en quins àmbits t’ha afectat?
A mitjans d’abril hem hagut d’anul·lar al poble (la Garriga) la festivitat del Corpus, que és engalanar amb catifes de flors el centre del municipi. Com a conseqüència, el ball de cintes, en el qual participava, s’ha deixat de fer. Serà històric, tinc 25 anys i no havia vist mai que passés.
Per altra banda, amb l’Esbart Dansaire de Granollers aquesta setmana hem començat classes d’assaig virtual. Veurem com ens en sortim per intentar no perdre els assajos i el ritme perquè hem de recordar moltes coreografies de cara a l’espectacle que estem preparant. No sabem encara quan es farà. A hores d’ara no puc dir de què tracta perquè és sorpresa.
I la Festa Major de Granollers, ja veurem com s’organitzarà, hi haurà canvis segur, ens agradi o no. Aquesta situació és un sotrac, malauradament hi ha hagut moltes morts. Espero que puguem recuperar la normalitat com més aviat millor. Tant de bo.
Entrevista feta el dimecres 15 d’abril del 2020
(Foto: Martí Oliveras a la redacció de RAC 1 / Font: Oriol Caño)