Sens dubte la figura “vivent” del bestiari festiu català més antiga, el drac de Vilafranca es troba ja documentat al Llibre Verd de la ciutat (any 1600) quan, referint-se al Corpus, cita textualment: “Al davant i a cinquanta passes fa anar el Drach amb diablots tirant coets”, la qual cosa el feia situar com un drac del segle XV, quan va haver-hi la tercera onada de bestiari amb motiu de la implantació de les festes del Corpus per l’Església. Recentment, però, amb motiu d’una restauració duta a terme per Mercè Moreso, al dessota de la capa de pintura van descobrir-se unes pintures al coll de la bèstia els pigments de les quals, segons una anàlisi feta per la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, només s’utilitzaren durant els segles XII i XIII, la qual cosa faria recular la procedència del drac de Vilafranca a la segona gran onada del bestiari (segle XII), gairebé tan antic com la mateixa vila. El drac de Vilafranca, per la seva naturalesa i antiguitat, és l’emblema de la ciutat per excel·lència. Les autoritats locals obsequien els visitants il·lustres amb una miniatura del drac i surt en ocasions molt especials per la ciutat: la vinguda d’un rei, la consecució del pas del ferrocarril, la consecució d’un cim de l’Himàlaia … Malgrat el seu fenomenal pes, la carcassa del drac de Vilafranca és un prodigi d’equilibri, la qual cosa permet al seu únic portador fer-lo ballar donant cercles sobre si mateix, amorrant-lo i produint un cercle de foc que resta marcat al terra. L’associació Amics del Drac té cura de portar-lo i ballar-lo. Antigament s’obligava els malfactors i empresonats a treure’l i ballar-lo per la festa major, sota l’amenaça de “el Drac a la presó”.