L’Elisir d’Amore es reinterpreta a través de l’Òpera Popular de Barcelona amb la participació de l’Esbart Català de Dansaires i la imatgeria de l’Associació de Festes de la Plaça Nova de Barcelona.
No, no es tracta d’una espectacular errada ortogràfica. L’Òpera Popular de Barcelona, ha portat a la sala de concerts del Palau de la Música, la seva producció de l’opera de Gaetano Donizetti “L’Elisir d’amore”. L’Elisir d’Amore és un melodramma giocoso, un gènere d’òpera còmica italiana, en dos actes compost per Gaetano Donizetti. Es va estrenar el 12 de maig de 1832 al Teatro della Canobbiana a Milà.
Jaume Villanueva, el seu director, situa l’acció a les Festes de Sant Roc d’un barri imaginat, o no, “Ciutat bella”.
L’estrena, diumenge passat dia 12 de gener, es va fer amb un Palau de la Música ple de públic incondicional que va rebre l’espectacle de manera brillant i entusiasta. Com sempre que es representa aquesta òpera, el moment àlgid va ser la interpretació per part del tenor en el paper de Nemorino de la coneguda ària “Una furtiva lacrima”.
Una furtiva lagrima
Va sorgir als seus ulls
Negli occhi suoi spuntò
Aquells joves festius semblaven envejar-lo
Quelle festose giovani invidiar sembrò
Què més busco?
Che più cercando io vo?
Què més busco?
Che più cercando io vo?
Ell m’estima, ho veig, ho veig
M’ama, lo vedo, lo vedo
Un solo istante i palpiti
Del seu bell sentiment de cor
Del suo bel cor sentir
Els meus sospirs es confonen
I miei sospir confondere
Els seus sospirs breument
Per poco i suoi sospir
Els batecs del cor, els batecs del cor per sentir
I palpiti, i palpiti sentir
Confon el meu amb els seus sospirs
Confondere i miei co’ suoi sospir
Cielo, si può morir
No demano més, no demano més
Di più non chiedo, non chiedoAh, cel, pots, pots morir
Ah, cielo, si può, si può morirNo demano més, no demano més
Di più non chiedo, non chiedoPots morir, pots morir d’amor
Si può morire, si può morire d’amor
En una mena de mig camí entre l’òpera de concert i l’escènica, Villanueva va demanar la participació de l’Esbart Català de Dansaires, els Cavallets Cotoners, els gegants de Plaça Nova i els capgrossos també de Plaça Nova.
Una proposta que cal agrair, doncs massa vegades l’anomenada alta cultura deixa de banda la cultura popular, sense tenir en compte que la popular és la mare de totes les cultures.
Que resulta complicat generar sinergies escèniques, entre dos tipus de manifestacions artístiques amb criteris diferents, és quelcom que se’ns presenta com a molt evident. No obstant però, la voluntat de fer presents a l’escenari les festes populars, centrant-les a les de Plaça Nova i en las que l’Esbart Català hi participa des de fa una bona colla d’anys amb la colla bastonera i el Cos de dansa, ja mereixia, per si sola, l’entusiasta acollida que dansaires, geganters i capgrossos van tenir per part del públic.
Es podrà tornar a veure L’Elisir d’Amore, al Palau de la Música Catalan, el dissabte 22 de març. Trobareu les entrades aquí.
Josep Maria Fuentes, de l’Esbart Català de Dansaires