L’Àliga se’n va de festa ha estat una cercavila oberta a tota la ciutadania, on tothom ha tingut l’oportunitat única de fer ballar l’Àliga de la Ciutat de Barcelona durant la festa major La Mercè 2024. 

La iniciativa s’emmarca en els actes dels “650 anys de l’Àliga de la Ciutat” i va tenir lloc el diumenge 22 de setembre a les 20.30 h. Va comptar amb 30 voluntaris que van fer ballar l’Àliga pels carrer de la ciutat, des de la plaça Sant Jaume fins al Palau de la Virreina, celebrant el paper històric de l’Àliga com a símbol de Barcelona. Aquests voluntaris van ballar a ritme de la música enèrgica que la Cobla Berga Jove va escriure i tocar per a l’ocasió.

Segons Dani Marín, vicepresident de l’Associació de Festes de la Plaça Nova:  “La imatge que s’ha volgut transmetre amb aquesta proposta és que al cap i a la fi, l’Àliga representa el poder municipal i amb aquest cercavila el poder el té la ciutadania portant l’Àliga. A més, Marín valora la proposta d’una manera excel·lent i amb visió de continuïtat durant molts anys: “l’experiència ha estat molt positiva i des de l’associació tenim moltes ganes de repetir l’any vinent en un format similar. Tenim la intenció que l’acte llueixi més i que més voluntaris puguin portar i fer ballar l’àliga que, al cap i a la fi és la figura que representa al poble de Barcelona. Esperem que sigui una proposta que es perpetuï en el temps, de ganes no ens en falten!”.

També ens ha parlat sobre la seva experiència, Anna Cerdan, una de les 30 portadores voluntàries novelles d’aquest acte: “Em vaig animar a participar perquè dur l’Àliga de Barcelona em semblava una oportunitat única. Com a bestiari festiu és el més solemne i un dels meus preferits i fer-ho per La Mercè i sortint de l’Ajuntament no m’ho podia perdre. La valoració és molt bona, els organitzadors ens van ajudar molt als que no som portadors habituals i van estar pendents de nosaltres perquè poguéssim gaudir. A més, vam veure portadors d’altres colles que la duien i se’ls veia ballar amb facilitat i feien de l’ambient un de molt festiu”

L’Àliga de Barcelona, 650 anys
Au coronada, expressió de justícia i noblesa. De tot el bestiari festiu, la figura de l’àliga és l’element arquetípic de la significació més transcendental de la festa. Des d’antic la representació d’aquest animal, reconegut com a signe del poder i de l’equanimitat, ha estat present en escuts, estendards i senyeres de reialmes i imperis.

A les simbologies dels bestiaris medievals, l’àliga representa la justícia, la noblesa i el poder diví. Pel cristianisme la seva representació és la de la justícia celestial i s’assimila a Jesucrist. L’àliga, al tetramorf, és la figuració iconogràfia de l’evangelista sant Joan. Per a més informació podeu veure el capítol del Bestiari Brama.

A la imatgeria festiva catalana, generalment, les àligues són l’entremès més important. Antigament només algunes poblacions tenien el privilegi de posseir-ne. Amb una acurat protocol, que en algun cas encara en restringeix la seva funció dins dels límits històrics de la vila, són presents en tota mena de celebracions com a símbol de tota la ciutadania.

L’Àliga de la Ciutat de Barcelona representa el símbol més elevat de la ciutat dins el conjunt de la imatgeria festiva. De l’Àliga barcelonina ja en tenim notícies al segle XIV quan, el 1371 és reclamada pel rei Pere el Cerimoniós per participar a Perpinyà al casament del seu fill, l’infant Alfons.

El Llibre de les Solemnitats referencia constantment la presència destacada de l’Àliga barcelonina en diferents esdeveniments civils i religiosos, en rebudes reials i actes de canonització, i n’especifica la seva situació singularitzada i solemne en les ordenacions de la processó del Corpus. L’Àliga de Barcelona va viure la seva època més brillant durant els segles XVI i XVII com a element festiu del Consell de la Ciutat. El Decret de Nova Planta (1716) comporta la restricció dels seus privilegis. La darrera referència de l’antiga Àliga antiga de Barcelona és del 1807.

El 1989 l’Àliga barcelonina és recuperada per l’Associació de Festes de la Plaça Nova com a part del “Projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la Barcelona Vella”. La primera figura de l’Àliga recuperada va ser construïda per Manel Casserras Boix, amb la singularitat de ser una bèstia foguera. Deu anys més tard, sent reconvertida en l’Arpella del Barri Gòtic, la figura vella va ser substituïda per l’Àliga actual.

L’any 1998 Xavier Jansana Font va construir la figura de l’Àliga l’actual. Un any més tard, el 1999, l’Associació de Festes de la Plaça Nova va cedir oficialment la figura a la ciutat de Barcelona per mitjà de l’Institut de Cultura, que la va reconèixer de nou com a entremès municipal amb protocol propi i un lloc reconegut a les festes i celebracions de la ciutat.

El 1999 l’Associació de Festes de la Plaça Nova va cedir oficialment la figura a la ciutat de Barcelona per mitjà de l’Institut de Cultura, que la va reconèixer de nou com a entremès municipal amb protocol propi, que representa la ciutat comtal, resideix en dependències municipals i acompanya el Consell de la Ciutat.

L’Àliga de la Ciutat té diverses danses i músiques: «Ball per a ballar l’Àliga de Barcelona per xirimies» -melodia anònima datada el 1756-, «Ball de l’Àliga de Barcelona (Esclat de Festa)» obra de Carles Santos de l’any 1992 i «Suite per a fer ballar l’Àliga de la Ciutat», amb tres moviments: Marxa, Pavana i Giga, creació de Jesús Ventura de l’any 2015 i coreografies de Montserrat Garrich.

Aquesta explicació sobre l’Àliga de Barcelona és un extracte de l’entrevista que Amadeu Carbó li va fer a Xavier Cordomí el dissabte 14 de setembe al programa Fes Ta Festa Bestial. La podeu escoltar aquí:

Fotografies: Instagram Àliga de Barcelona i Cultura Popular Barcelona I Bestiari