“Tots els projectes neixen de la il·lusió i els bons records, i aquesta trobada té ànima”. Aquesta és una de les idees principals amb les quals va sortir el públic de la presentació de Retrobestiari (Edicions Morera), el passat divendres 20 de gener a Ribes. En el marc de les Festes de Sant Pau, el Ball de Diables de Ribes Colla Jove va organitzar un acte per presentar la publicació. En ell, també es va visualitzar un vídeo i es va fer un petit col·loqui sobre la primera trobada de dracs que es va celebrar a la localitat el 23 de gener de 1988.

Segons l’estudiós de la cultura popular (i autor dels textos de Retrobestiari), Heribert Masana, l’acte de 1988 “va ser trencador i pioner”. A més, pel fet de celebrar-se a l’hivern, “trencava esquemes”. Hi van participar un total de 12 dracs del Garraf i el Penedès, entre ells el de Sitges, que era la primera vegada que pujava al municipi.

Per Masana, el fet que la Festa Major de Sant Pau de Ribes sigui considerada la Festa Major d’hivern del Garraf, és gràcies a actes com la trobada del 1988, que ha contribuït al fet que això sigui així. L’esdeveniment, impulsat pel regidor de Cultura del moment, Jordi Mestre, es va organitzar per celebrar el nomenament d’un carrer de Ribes com a carrer de Lola Anglada, en honor a aquesta il·lustradora i escriptora que va dissenyar el Drac de Tres Caps.

Aquell 23 de gener de 1988, ja en la concentració de dracs del principi, a la plaça de Francesc Layret, els portants d’alguns dracs van començar a fer esclatar petards abans d’hora, “a fer caliu”, recorda Masana, que hi va participar com a timbaler del Drac de la Geltrú. Com que era un acte que obria temporada “la gent tenia moltes ganes de fer festa i llençar foc”. A diferència d’ara, en acabar, els participants no van organitzar una encesa de lluïment, sinó que van començar a cremar tots els petards que havien quedat a la bossa.

A la sala Josep-Lluís Palacios de la Casa de la Vila, durant la visualització de l’audiovisual, es van dibuixar molts riures còmplices i cares somrients entre la quarantena de persones que van assistir a l’acte, algunes de les quals havien participat en la trobada del 1988. En les imatges, gravades per Esteve Roig, es van poder veure galledes d’aigua apaivagant petits focs espontanis, alguna moto i algun cotxe sota el foc, petards espetegant per terra i descampats on encara no hi havia enllumenat públic. En el col·loqui posterior es va arribar a la conclusió que avui dia aquest tipus d’actes estan “sobre regulats”.

Imperfecció improvisada

Retrobestiari és un llibre que engloba més d’una trentena de testimonis recollits per Heribert Masana sobre la construcció de bestiari que es va fer a la Catalunya dels anys 70 i 80 del segle XX, en una època en què “el jovent es va haver d’inventar com fer els dracs”. Ara la construcció de bestiari és més professional, però abans “aquestes figures es feien principalment de cartó i artesanalment”, assegura.

El llibre, editat per Edicions Morera, gira al voltant de tres idees. La primera és la de “construcció col·lectiva”, vista com una aventura. Ja era festa de per si fer la bèstia. La segona, la “imperfecció”:  “ara es tendeix al realisme, però abans la imperfecció suggeria coses, paisatges, contrallums, meteorologia…” Per acabar, la tercera idea és com això anava pels carrers. “L’espontaneïtat i la improvisació estava a l’ordre del dia”, afirma Masana. Podeu conèixer tots els detalls de la publicació en el següent article.