Una de les certeses que ens arriben avui dia sobre la música i el bestiari de l’edat medieval és que l’Àliga era un element que dansava. Dit d’una altra manera: la seva característica i funció principal era el ball i l’encarregat de fer-la ballar era el Mestre de Danses. Es tractava d’una figura que representava el poble i el seu ball servia per rendir un homenatge a alguna figura important.

Informacions com aquestes són les que es van poder conèixer el passat dijous 24 de novembre, Dia Europeu del Bestiari Festiu, a la Casa dels Entremesos en la xerrada que va oferir el músic i expert en imatgeria festiva Gerard Pouget. L’acte, organitzat per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi, tenia com a objectiu parlar de les formacions i les músiques que al llarg del temps han acompanyat les bèsties.

En la xerrada, Pouget va parlar de les cobles, és a dir, grups de músics que s’acoblaven per acompanyar entremesos. Aquests eren els “ministrers”, que anaven de ciutat en ciutat. N’hi havia de diferents tipus, de músics de corda i de músics de vent, de música “alta” i de música “baixa”.

En les actuacions de carrer, per exemple, els principals instruments que componien aquestes “cobles” eren les xirimies, el sac de gemecs, el flabiol, el sacabutx (pare del trombó) i el baixó. “Del timbal, ben poc s’en parla, era el que feia de fil conductor”, afirma Pouget.

Si sabem que l’Àliga era una figura que dansava, una altre conjunt que amb molta seguretat també ho feia era el Ball de Cavallets. Lligat emb el Martiri de Sant Sebastià, es tractava d’una representació sobre la batalla entre el bé i el mal. En aquest cas, la primera referència escrita sobre el Ball de Cavallets apareix l’any 1424 al llibre de les Solemnitats de Barcelona.

Podeu conèixer més detalls de la música que amanseix les feres en el següent vídeo: