Ja se sap que la il·lusió ens mou a fer coses, i precisament Retrobestiari és un llibre impregnat d’il·lusió. Aquesta és una de les conclusions a les quals van arribar els ponents en la presentació de Retrobestiari que va tenir lloc el passat dijous 26 de maig a Valls. L’acte es va fer al pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Unió Anelles de la Flama (UAF).
En un espai incomparable, envoltats d’una trentena de quadres del pintor Salva Masana, una a una, algunes de les bèsties més conegudes de Catalunya ens fitaven de reüll a la trentena de persones que vam assistir a la presentació. Tots vam quedar absorts amb les vivències i reflexions d’un dels creadors del Drac de Valls, el constructor de bestiari Lluís Musté, i d’un nen que va assistir a l’estrena de la bèstia un 23 de juny de 1985, l’historiador Heribert Masana, autor dels textos que apareixen en el llibre.
Masana va explicar que la forma que tenia d’entendre els llibres és que “primer surten amb una ànima, amb una energia. És perquè t’han quedat a dins vivències, records, flaixos que et fan anar cap endavant”. I precisament un d’aquests flaixos és el que recorda de l’estrena del Drac de Valls: “Els que corríem per allà que érem infants, no fèiem fotografies com les d’en Ramon Saumell, però fèiem fotografies mentals i ens quedaven imatges potents. I en aquells moments passaven coses com que altres colles tipus del Vendrell us veien actuar, us miraven i deien ostres això jo ho vull portar a la meva vila, al meu poble”.
Heribert Masana també va parlar del marc històric de Retrobestiari, que parla d’una època en què “no hi havia ni xarxes socials ni internet ni mòbils, però hi havia molta i molta sensibilitat, potser de vegades més de la que ens pensem i això és el que feia rodar contínuament el país, la cultura i la festa”.
Lluís Musté, com a un dels autors de l’única bèstia que hi havia a l’exposició, un Drac de Valls que no estava sobre cap cavallet, sinó penjat amb cordes (al llibre s’explica per què) va voler destacar les dificultats i traves que es troben avui dia les entitats per poder organitzar qualsevol cosa: “M’agradaria que es tornessin a fer coses una mica amb una sabata i una espardenya, que fóssim aprenents de coses i no anéssim tan pautats per les administracions, per les assegurances i per les normatives, perquè tot això realment ens frena molt i això no és cultura popular”.
El constructor de bestiari també va definir la cultura popular com a “gent del poble que fa cultura perquè té una il·lusió i s’ho passa bé”. És per aquest motiu que va voler encoratjar la gent jove a tornar a agafar aquest repte de fer cultura popular com es feia abans.
La presentació de Retrobestiari també va comptar amb parlaments de Lluís Bros, delegat territorial de l’Agrupació del Bestiari del Camp-Conca-Priorat, que va destacar el paper de totes les persones que van recuperar la cultura popular durant la transició.
Norbert Tomàs, per la seva banda, editor d’Edicions Morera, va destacar el valor històric de les fotografies que apareixen al llibre, fetes per en Ramon Saumell, moltes de les quals són de bèsties que avui dia ja no existeixen.
Encara podeu trobar el llibre ‘Retrobestiari’ a la Llibreria Roca de Valls.
