Cada figura té una història i, per aquest motiu, no totes es poden restaurar de la mateixa manera. Tot depèn del seu estat de conservació. El que sí que s’ha de procurar és fer aflorar “l’espiritualitat de l’obra”.  Aquests són alguns dels raonaments que van exposar els dos artistes del taller Eskuartean d’imatgeria festiva de Navarra en la xerrada que es va fer el passat dissabte 10 de juliol a Vilanova i la Geltrú.

Imanol Urabayen i Christian Azcona es dediquen a la construcció i restauració de gegants i en l’acte organitzat per la Colla de Geganters de Vilanova van explicar com havien reparat dos tipus de peces amb criteris ben diferents.

Primer van parlar de la restauració dels gegants de la Sociedad Benéfico-Recreativa “Irun’go Atsegiña” d’Irun. Més concretament de la Giganta Negra. Es tracta d’una figura de finals del segle XIX que es trobava en molt mal estat. Al llarg de 80 anys se li havien aplicat diferents materials com pell de cabra , tela d’arpillera, fusta, escaiola… com a resultat de males intervencions.

Tot això ho van treure i es van dedicar a afermar el material original. Per exemple, dels caps de cartó-pedra i les mans de fusta es va poder recuperar una part. En canvi, hi havia parts que estaven bastant “deconstruides”. Com que l’objectiu era obtenir unes figures que poguessin tornar a sortir al carrer, van haver de fer de nou les estructures i els vestits “d’acord amb una antiga làmina on s’aprecien unes vestimentes molt similars”.

 

(Abans i després d’un dels gegants d’Olite)

Un altre cas és el de les dues parelles de gegants d’Olite (Navarra), creades pel taller El Ingenio. Aquí Urabayen i Azcona es van dedicar a fer una restauració més suau i fidel a les figures originals, ja que el seu procés de fabricació “havia sigut de qualitat”. En aquest cas, van retirar les capes de pintura que tenien els busts per trobar la policromia original de les peces i tornar-les a pintar d’acord amb l’estil del constructor.