El passat 28 i 29 de juny va ser Festa Major a Sant Pere de Ribes (Garraf). La celebració va ser una oportunitat perquè la ciutadania tornés a veure els elements festius de la vila. Un d’ells va ser el Matxovell que, des de la seva presentació al mes de gener, no havia fet cap sortida oficial.

L’origen de la figura té com a objectiu complementar la resta de peces del seguici festiu ribetà. Una de les raons per les quals es va impulsar la seva creació és per oferir un element “que ajudi a exemplificar el que hem estat i som“, expliquen els seus impulsors.

El Matxo representa el treball de la terra, motor econòmic del municipi fins a la segona meitat del segle XX, una feina en la qual el carro i el cavall es convertiren en indispensables pels treballs agrícoles i de la vinya. Així va ser fins que als anys seixanta van començar a ser substituïts pels tractors.

Un altre dels motius és que les festes, malgrat la seva cristianització posterior, tenen molt a veure amb els cicles de la natura i amb el treball del camp. “Per tant, ens sembla molt oportú la proposta de creació d’aquest nou element”, comenta l’entitat encarregada de treure’l, l’Associació del Seguici Festiu i Popular de Ribes.

Aprofitant l’homenatge de la figura a l’animal, la peça també vol fer un reconeixement a un pagès de Ribes, Pere Bertran Milà, que va treballar activament en la construcció de la Societat d’Agricultors Obrers, també anomenada El Local. Durant la Guerra Civil, Bertran fou detingut per l’exèrcit franquista i el 14 de maig de 1939 fou executat al Camp de la Bota.

Pel que fa a les seves característiques, el Matxovell de Ribes és una bèstia festiva feta de fibra de vidre per l’artesà imatger de Vilanova Arnau Codina. La porten dues persones i té un ball propi. Porta unes faldes de color verd oliva i un domàs al llom de color vermell i negre, amb l’escut municipal a cada costat.

(Foto: El Matxovell a la Festa Major de Ribes 2021 / Autor: Flama Cultural)