• Amb motiu del Dia de la Dona us convidem a conèixer quatre figures de bestiari portades per dones:

1 Miliciana de Cervera

Aquesta víbria mig dona i mig lleona va ser construïda l’any 2018 per Xavi Badia del taller La Gàrgola de Santa Coloma de Queralt. El seu nom vol recordar totes aquelles dones lluitadores, antifeixistes i feministes, de la Guerra Civil Espanyola.

La figura va ser encarregada per la comissió de dones que organitza, prepara i dinamitza la festa de Dijous Gras de Cervera. Es tracta d’un acte previ a l’Aquelarre en el qual participen principalment dones. La Miliciana té música i ball propis i és portada per un grup de noies.

 

2 Verreta de Tàrrega

Divertida, atrevida i feminista. Així es podria descriure la Verreta de Tàrrega, una truja creada l’any 2017 per l’escultora guissonenca Agnès Pla. La idea de fer aquesta bèstia va néixer d’un grup de noies que volien crear una figura reivindicativa que posés la dona al centre.

La Verreta porta al cap un mocador vermell amb punts blancs com la dona del cartell ‘We Can Do It!’. Aquesta imatge, considerada una icona del feminisme, va ser creada l’any 1943 per J. Howard Miller per aixecar la moral de les treballadores americanes durant la Segona Guerra Mundial.

Des del 2019 la colla de la Verreta organitza cada any la GamVerrada, una trobada de bèsties, i altres elements de cultura popular, en el qual les dones són les protagonistes.

3 Mulassa Presumida de Vilanova i la Geltrú

La Mulassa mitjana de Vilanova i la Geltrú és una bèstia portada per dues dones. Va ser creada l’any 1955 a semblança de la Mulassa gran, “la Boja”, recuperada el 1947 pels socis de l’entitat “Fomento Villanovés”.

La primera referència històrica que es té d’una Mulassa a Vilanova prové de l’any 1629. En aquesta època, i fins al 1779, la figura va tenir un caràcter ferotge i ofensiu, llençava foc i res tindria a veure amb les tres mulasses que coneixem avui dia.

Actualment totes tres, la Boja, la Presumida i la Cabreta (portada per infants), són mogudes i divertides i cada Festa Major (4 i 5 d’agost) s’omplen de xumets. Les nenes i els nens que es volen fer grans els hi entreguen cada any.

4 Mula de Sant Feliu de Llobregat

Aquesta bèstia, que forma part del seguici popular de la ciutat, té una colla formada exclusivament per dones. El seu origen es remunta al 1987, quan l’Esbart de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat (ACF) va representar el Ball de la Patum de Berga. Per a l’ocasió es van crear diferents elements, entre ells la Mula, que va fer el paper de Mula guita.

Després d’uns anys d’inactivitat, la figura va ser recuperada l’any 1995 per un grup de noies de l’ACF. 15 anys més tard, el 2010, es va estrenar una versió més nova de la bèstia.

Les “Muleres”, que és així com es diuen les portadores de la Mula, són molt actives al municipi organitzant diferents actes com la Festa de Carnestoltes.

(Foto principal: La Verreta de Tàrrega / Font: Facebook Guixanet)