El Drac de Vilafranca del Penedès, el Drac i l’Àliga de la Bisbal d’Empordà, el Gegantó Lladrefaves de Valls i la geganta de Cal Fiol de l’Arboç són els cinc elements d’imatgeria festiva declarats com a Béns Culturals d’Interès Nacional
La Generalitat de Catalunya els ha triat pel seu lligam a les festes i tradicions emblemàtiques de Catalunya
El govern ha justificat la tria d’aquestes figures per tres criteris: el valor etnològic i històric, la vinculació de les figures amb festes patrimonials i tradicionals i també per la vàlua artística i el seu estat de conservació, “amb atenció a la seva antiguitat, autenticitat i singularitat”.
Els cinc elements es conserven en espais que en garanteixen la conservació i protecció, com són els de titularitat municipal (en tres d’ells) o a l’interior de l’església parroquial, en el cas dels dos de la Bisbal d’Empordà. Aquestes figures surten només en ocasions especials, i a vegades se’n treuen rèpliques per minimitzar-ne el desgast i evitar així desperfectes o accidents. A més, se sotmeten a restauracions periòdiques per garantir-ne una bona conservació.
El Departament de Cultura els ha digitalitzat en 3D per facilitar-ne la restauració i difusió. D’aquesta manera, les figures poden estar presents en exposicions sense haver de fer cap trasllat. Les figures triades, en aquest cas estan lligades a la celebració del Corpus.
Les 5 figures declarades Béns Culturals d’Interès Nacional
Drac de Vilafranca. Documentat per primera vegada en el Llibre Verd de Vilafranca (1600). Per les formes artístiques de la figura, l’estudiós Daniel Vilarrúbias considera que la datació més probable de la figura és el segle XV o XVI. Altres fonts apunten que els pigments trobats sota les capes de pintura actual indiquen que la bèstia es remunta als segles XII o XIII, essent—en el supòsit més antic—gairebé tan antiga com la ciutat.
Drac de la Bisbal d’Empordà. S’ordena construir a cavall dels segles XVII i XVII per la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Bisbal, on encara es custodia actualment. El 1995 se’n va fer una rèplica per tal que pogués sortir a les cercaviles i processons.
Àliga de la Bisbal d’Empordà. Es documenta per primera vegada en el dietari de la família Anglada de Fonteta (15 d’abril de 1619). La figura original probablement estava fet amb el pa d’or típic dels retaules barrocs.
Gegantó Lladrefaves de Valls. Se’n desconeix la datació i el constructor. Les proves analítiques acrediten que, en el supòsit més tardà, ja existia el 1840. Possiblement es tracta d’una de les figures que el comú de Valls va encomanar a l’escultor Lluís Bonifàs (maig 1764) per celebrar rogatives en honor de la Mare del Lledó per tal que s’acabés la sequera.
Geganta de Cal Fiol de l’Arboç. El 1816, els administradors de la capella de Sant Antoni de l’Arboç van adquirir una parella de gegants de segona mà, construïda a finals del segle XVIII: un rei i una pagesa. El 1995, el Centre de Restauració de Béns Mobles va restaurar les poques parts que no han desaparegut: les quatre mans de la parella, la corona del gegant, així com la testa, el cap i el collaret de la geganta. Gràcies aquesta actuació, el 2003 va poder-se reconstruir la figura femenina a partir d’una fotografia de 1896.