La llegenda de Sant Jordi 🌹 una llegenda cavalleresca amb presència avui en dia arreu del territori

Una mirada gèlida i agressiva, grans dents, pell esquarterada de rèptil i grans ales. Aquestes són algunes de les característiques del que serà, sens dubte, el protagonista de l’edició d’aquest 2017 de la Setmana Medieval de Montblanc, que se celebrarà unes setmanes. Abans d’aquest esdeveniment, la capital de la Conca de Barberà ha escalfat motors amb la presentació del nou Drac de Sant Jordi de la localitat, un element festiu que tenen tots els atributs necessaris per ser qualificat d’espectacular. Així començava l’article d’Agnès Llorens a la Vanguàrdia del 12 de març de 2017.

8,5 metres de longitud per 4 metres d’alçada, sistemes articulars a les cames, coll i mandíbula, ales abatibles i espai per allotjar dues persones que el dirigeixin al seu interior.

Una bèstia que acompanya una setmana t’emàtica a vegades més comercial que cultural.

 

 

La festa de Sant Jordi a Catalunya no només és una celebració de l’amor i la cultura, sinó també una oportunitat per aprofundir en les riqueses de la seva imatgeria festiva.

Una figura que emergeix amb força és la del drac, símbol de la llegenda en què Sant Jordi va derrotar la bèstia per salvar la princesa. Al llarg dels anys, aquesta imatge del drac s’ha convertit en un element central de les celebracions, representat en diverses formes artístiques i tradicionals, i a vegades fins i tot incorporat en les representacions teatrals i celebracions festives. Aquesta vinculació entre el drac i la festa de Sant Jordi reflecteix la profunda relació entre la cultura, la història i les tradicions catalanes.

El folklorista Joan Amades va situar la llegenda de Sant Jordi a la vila de Montblanc, destacant-la com un escenari clau en la narrativa tradicional catalana. Aquesta localització ha donat lloc a una relació especial entre la festivitat i la vila, reforçant la seva identitat cultural. A més, al llarg de la història de Montblanc, s’han documentat diversos dracs que han enriquit les celebracions locals i han contribuït a la llegenda viva del patró de Catalunya.

Amades, en el volum III del Costumari Catala, en una versió moderna de la llegenda de sant Jordi i el drac, publicada l’any 1952 diu així:

“Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deuria sentir satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.

I heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué a que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre.

I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut.”

La primera font documental que ens parla d’un drac a la localitat de Montblanc és durant la festivitat de Corpus de l’any 1586, tot i això, es creu que en temps medieval la figura ja apareixia en diferents processons. La figura, propietat de la Confraria de Jesucrist, va ser destruïda durant la Guerra dels Segadors (1642).

L’any 1981, Montblanc va presenciar un notable esforç de restauració del seu Bestiari Festiu, recuperant peces com el drac, entre altres. Amb el pas del temps, aquest drac va sofrir diversos danys, motivant la construcció d’un nou exemplar per part de la colla l’any 1995. Tot i haver experimentat algunes restauracions, aquest darrer drac, conegut com a Drac Nou, és l’exemplar que es pot veure en els carrers avui dia.

L’any 2006 coincidint amb el 25è aniversari de la recuperació del drac a la vila es va crear el primer Drac Petit, no va trigar gaire a arribar un nou drac petit i per les festes de Sant Maties del 2008 s’estrena. La nova figura augmentà de pes i de mida i va passar dels 4’5 kg del primer drac petit als 20 kg del nou. No obstat això, l’any 2022 la colla encarregà un tercer Drac Petit adaptant-lo a les necessitats de la colla i fent-lo d’aspecte més semblant a l’actual Drac Gran.

 

 

 

 

 

 

 

Uns altres dracs que té la població són els dracs de la representació de la llegenda. Durant la Setmana Medieval de Sant Jordi es representa la llegenda teatralitzada i, per tant, és fonamental que hi aparegui la figura del drac. Durant les primeres edicions de la festa hi va sortir el Drac Vell, però l’Associació Medieval Llegenda De Sant Jordi va fer una inversió i crear-ne un de propi. L’anatomia d’aquest drac és molt semblant als dracs de seguici festiu amb cap, braços i cames, però la diferència amb aquesta peça és que tan sols sortia a les representacions de la llegenda.

Amb els anys la festa va anar creixent i el 2017 l’Associació decideix encarregar un nou drac més gran i més realista. Aquest nou drac és un dels més grans de Catalunya, fa 8, metres de llarg i 4 metres d’alçada, compta amb un sistema de cos, coll, cua i mandíbula articulada i per ser portat necessita dues persones al seu interior. Tot i que aquest drac fa la seva espectacular aparició durant la representació de la llegenda es pot visitar durant tota la Setmana Medieval de Montblanc.