Per què tenim tant lleons, bous i àligues dins de la imatgeria festiva?
La presència de lleons com el Brumot de Gavà o el lleonet del Vendrell o el lleó de Barcelona o el lleó de Gironella arreu de la imatgeria festiva dels territoris de parla catalana no és perquè sí.
Ja ens explicava Marc Sureda, Conservador del Museu Medieval de Vic en el passat episodi de Bestiari Brama (que podeu visualitzar al Canal Youtube de Bestiari) que les bèsties son presents molt sovint en l’art medieval i, més concretament, a l’entorn de la religió.
Hi ha una representació hagiogràfica en la que es representen uns sants i alhora els seus evangelis al voltant de Jesús: el tetramorf.
En un altre capítol del Bestiari Brama, Carles Freixes ens explica la importància del tetramorf, les manifestacions festives representades principalment per la processor del Corpus i el tetramorf (el podeu visualitzar en el canal de Youtube).
La paraula tetramorf etimològicament ve del grec: “tretra” (quatre) i morpthé (forma). Indica una representació de quatre elements.
En la tradició cristiana, el profeta Ezequiel descriu quatre criatures amb cara humana i aparença animal. Ja a l’edat mitjana, aquestes quatre criatures es van associar als quatre evangelistes, representats al voltant de Crist.
A l’art romànic destaquen alguns exemples, tant en pintura mural (el de Sant Climent de Taüll), com en pintura sobre taula, com el del Baldaquí de Tost a la imatge lateral.
Aquest quatre animals que formen el tetramorf son el el lleó, el brau o bou, l’àliga i làngel.
Es considera que el lleó representa Marc perquè el seu Evangeli comença parlant de sant Joan Baptista, que clama en el desert. La seva veu és com la del lleó, un animal fort i noble, com ho serà Jesús. D’altra banda, en alguns tetramorts de fa quasi 1000 anys ja apareix el nom de “Marcus” en un papir que abraça el lleó alat. (si vols saber més de la figura del lleó clica aquí)
Es creu que el brau o el bou és Lluc perquè comença parlant del sacrifici de Zacaries a Déu i el brau és el símbol del sacrifici, el desig d’una vida espiritual, que permet a l’home triomfar per damunt de les passions animals i obtenir la pau.
L’àliga simbolitza Joan perquè aquesta au és considerada un animal savi i clarivident, que quan vola mira directament el sol, i l’evangeli de Joan és més abstracte i teològic que els altres.
Finalment, l’àngel és Mateu, perquè és l’únic que en el seu evangeli parla de la genealogia de Crist, el Fill de l’Home, i a més representa l’amor diví, enviat pels àngels, els missatgers de Crist, als humans.