La celebració de la Festa Major d’Igualada, que va començar dilluns 22 d’agost de 2023, té com a acte central  la Processó de Sant Bartomeu, patró de la ciutat.

La Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (la FESTHI), aprofitant la cita, va presentar el passat 23 d’agost de 2023 la nova peça d’imatgeria festiva del seu Seguici: el Drac Antic d’Igualada.

Després de tres anys de projecte s’ha aconseguit el finançament i s’ha presentat a la ciutadania amb una gran acceptació per part d’aquesta. Segons ens explica Daniel Vilarrúbias, director artísitc del projecte del Drac Antic d’Igualada fins a l’entrega a la ciutadania, aquest projecte va començar a agafar forma i ha culminat amb tres anys, però l’any 2006, després de la presentació de la Víbria Jove d’Igualada ja tenia en ment crear un drac d’igualada que estigués a l’alçada de la ciutat i la seva Festa Major.

Segons ens explica la federació igualadina, Igualada conserva nombrosa documentació sobre les seves tradicions. La ciutat ha volgut posar l’accent en la tradició, i s’ha dotat d’alguns elements festius segons la visió festiva patrimonial. És en aquest context que la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada pretén difondre i reivindicar aquest passat festiu tradicional d’Igualada, traient a la llum la nombrosa documentació i testimonis històrics que ens en parlen. Pretén posar en valor, com ho han fet altres ciutats catalanes el seu patrimoni festiu segons els criteris que han fet esdevenir patrimonials les seves festes, com són: fidelitat a la personalitat pròpia, rigor en l’estudi dels documents i el seu anàlisi o interpretació, coneixement d’una visió de context dins el panorama festiu global, protecció dels principals elements, etc.

Aquesta figura igualadina és, doncs, la segona en antiguitat del Principat i es va fer entre 1402 i 1404, data aquesta darrera que va efectuar-se’n el pagament per part de la tresoreria municipal a un tal Antoni Ferrer. El model va ser la vibra de Barcelona (ca.1365-1400). Això ho poden confirmar del cert perquè el 1411 a Igualada es va pagar una petita quantitat de diners per haver llogat un cavall per anar a Barcelona, a veure com era feta la vibra de dita ciutat. Ja devia ser una figura de carcassa amb una persona situada dins del buc del cos. 

Incidents amb l’ús de foc en les processons d’Igualada fan apareixer referències en d’altres documents perquè el 1453 la reina Maria amonestava seriosament als Consellers sobre incidents amb pirotècnia a la processó del Corpus que es feia a Igualada:

“Maria, per la gràcia de Déu reina d’Aragó […] Als fidels nostres los sotsveguer, consellers i prohoms de la vila d’Igualada. Salut i gràcia. Entès havem, amb no poc enuig, que vosaltres, no atenent a l’honor i servei de Nostre Senyor segons deuríeu en la professó que es fa lo dijous de Corpus Crist, no prohibiu o almenys permeteu […] que focs grecs i voladors llencin per la dita professó, per los quals és fet molt enuig a diverses persones, especialment a dones prenyades i altres, i dany als draps qui per honor i reverència són posats el dit dia, per embelliment, als carrers per on la dita professó amb el cors preciós del nostre Salvador passa; del què se segueix no reverència, sinó ofensa, al nostre Salvador. Volent obviar tants inconvenients i danys, amb la present us diem i ma- nem, sots pena de cinc cents florins d’or, que dels vostres béns si desobeïu pagaríeu, que el dit dia de la professó ni el vespre abans no permeteu homes alguns anar així desvergonyidament per la dita vila, ni llençar coets, focs grecs ni voladors, ni fer altres deshonestats en públic […]”

Aquest drac –anomenat ja drac i no vibra o víbria- estava guardat el 1529 a les dependències de l’antic Hospital de sant Bartomeu, la primera institució benèfica igualadina, segons apareix en un inventari dels béns mobles que hi havia. Fundada al darrer quart del segle XIII pel mecenes Maimó Bonfill, la seu d’aquesta institució era considerada una dependència municipal i s’hi guardaven els elements d’atrezzo de la processó de Corpus des del segle XV. Junt amb el drac, hi havia les calces del drach, cosa que reforça la teoria que era una figura de tramoia, una bèstia de tipus carcassa, feta segurament de fusta i materials lleugers, on a dins si posava algú.

 

 

 

 

 

 

 

 

El drac es va anar mantenint durant el segle XVI, i sabem que el 1580 es compraven plomes, tela i paper per guarnir-lo. Això ens porta a entendre’l com una figura amb carcassa de fusta, recoberta de rodelles lleugeres i una tela de lli o cotó damunt de la qual s’hi disposarien unes escates, segurament de paper, amb algun acabat amb plomes. El 1596 fou adobat de nou per un fuster i el seu estat devia ser força atrotinat, ja que pel Corpus de 1605 es determinà “que si lo drach que es té per la festivitat del Corpus no es pot adobar, que en facin altre de nou, a arbitri dels Srs. Consellers.” El mateix document de 1596 parla novament coets pel drac, de les calces del drac i d’un home qui balla lo drach. Això ens porta a una concepció ja moderna de la figura, la qual segurament va viure als voltants de 1600 el seu moment de màxim esplendor, moment que també ens documenta per primer cop el drac de Vilafranca (1601), ni que l’actual sigui de la segona meitat de segle XVIII.

Les notícies del segle XVII i XVIII són pràcticament inexistents, cosa que no vol dir que no hi fos. De fet, segurament hi era, perquè apareix en algun programa de Festa Major, com el de 1859.

La figura va tenir un final combuls, com explica Joan serra i Constansó a les seves memòries, publicades el 1924: “La Gloriosa […] Una altra colla de caps calents cremava, al bell mig de la Plaça de la Creu, els llibres i papers dels Consums i, amb ells, l’inofensiu drac que en un racó del Fielato reposava dels èxits sorollosos assolits durant la darrera festa major.”

Però el 1876 el drac tornava a existir, i en canvi el 1885 Lluís Marsans ens deia que “en quant al Drach, avans molt popular en Igualada y qu’actualment ni menos existeix, consistia en una bestia de cap dificil de clasificar, alas de ratpenat y cua de serpent acabada en llansa. Portaba una ferramenta á la boca y altre al extrem de la cua pera tirar coets.” Però el mateix Marsans en el mateix treball apuntava: “puig los balls qu’actualment anomenan en Igualada la Patera, los Diables, lo Drach y’ls Caballets, no son altre cosa que sucessors mes ó menos modificats de la Turquia, la Diablura, lo Drach y’ls Caballs cotoners que sortían á divertir lo poble en las antigas festas”.

Amb aquests indicis la FESTHI no creu que l’entremès tingués cap discontinuïtat significativa entre els segles XV i XX. Fins l’any 1981 no es fa el Drac d’Igualada.

La concepció del Drac Antic d’Igualada

La FESTHI va confiar la creació i recreació d’aquesta peça a Aitor Calleja (@acalleja_constructordegigantes) sota la direcció artística i tècnica del projecte de Daniel Vilarrúbias (director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès i estudiós i fester igualadí i fundador de la FESTHI).

Segons comenta l’imatger Aitor Calleja, les directrius de creació que va seguir son les següents.

• Tenir una imatge molt poderosa i una estètica antiga basada en la imatge de Sant Miquel del Museu Frederich Marès de Barcelona.
• Estar construïda amb els materials històrics. Apostar per una figura realitzada en fusta massissa damunt d’una carcassa de fusta molt prima, embolcallada per un llenç de pintor i amb escates de cuir acolorit i pintat, tal i com detalla la documentació dels segles XVI i XVII.
• La pirotècnia no serà excessiva, sinó amb pocs punts de llum neta i ben encarats cap endavant, per tal de destacar i posar en valor la funció principal del drac a nivell logístic: obrir pas a la processó. .
• Que pugui obrir-se’n la participació a tothom que desitgi portar-lo, sempre i quan acompleixi les condicions performatives, d’actuació i de manteniment de la nova figura, donades per la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada i el seu protocol.

La seva construcció ha durat aproximadament 2 mesos y ha passat des de la recreació basada en el drac de la figura de Sant Miquel del Museu Marès de Barcelona (datada cap al 1600) feta en argila, a la reproducció posteriori en fusta i folrada amb les escames de cuir i pintada la senefa.

Detall de les faces de creació del cap del Drac Antic d’Igualada

 

 

 

 

 

 

Detall de les fases de creació de les urpes del Drac Antic d’Igualada i les seves escates

 

 

 

 

 

 

 

Detall de l’estructura que hi ha al darrera del Drac Antic d’Igualada

 

 

 

 

 

 

 

Dades bàsiques de la peça acabada:

• Llargada: 2,70m
• Alçada: 2,55m
• Amplada: 2,00m
• Pes: 88kg
• Punts de Foc: 2
• Funcionalitat: protocol
• 1a data documentada: 23 d’agost de 2023
• Música: no en té de pròpia, tot i que l’acompanya un repertori de músiques del segle XVII – XIX extretes de “El llibre d’orgue de Prat de Rei (Anoia)” del prevere calafí Domingo Monfort  (1801- 1870)

Un camí a seguir

Nil Rider, Historiador medievalista i tècnic de l’equip de patrimoni de la Catedral de Barcelona, creu que aquest projecte marca un possible camí a seguir:

“Com en tot, a la vida hi ha diferents gustos i maneres de fer. Cadascú té la seva i convergeix amb d’altres. En la festa hi ha, penso, diversos camins. Un és el de la cultura popular, on tot s’hi val (i és bo que així sigui) i l’altra és això que anomenem folklore, l’expressió cultural d’un poble, amb vincles amb el passat. Quan parlem de patrimoni, hi ha un concepte de llegat que, per moltes raons, no tenen molts elements de la festa (ja els tindran!).
La FESTHI ha fet feina de formiga, anar cuinant a poc a poc, amb els ingredients justos, els elements tradicionals, històrics del seguici igualadí. La majoria d’ells, desapareguts aquest passat segle XX. S’ha trobat fent feina d’arxiu, de documentació, de treball de camp, de comparacions amb els elements conservats, una molt bona feina de documentació, feta amb bon gust i sense por a la crítica. Actualment, defensar un ball de cercolets amb una gralla i un timbal va contracorrent, de la mateixa manera que posar-li a un drac dos únics punts de foc. Estem immersos en una societat amb els criteris difusos, no és el mateix -ni molt manco- una bèstia de nova construcció, sense cap antecedent històric i amb una forma gens tradicional, que un drac com el nou Drac Antic d’Igualada. Un és millor que l’altre? no. Són dues coses diferents que ténen un proposit comú. La FESTHI, dins el seu propòsit és un referent a seguir pels que ens acostem, ideològicament a ella, per la feina ben feta, per la situació contrària de les insitucions del poders local d’Igualada i, sobretot, per ser un oasi en mig del desert”.

Fonts d’Informació i col·laboradors: FESTHI, Daniel Vilarrubies, Aitor Calleja i Nil Rider.