És gràcies a la gent jove que ve sang nova i això permet renovar la cultura popular. Aquestes passades festes de Nadal, més concretament divendres 23 de desembre, al municipi penedesenc de Sant Jaume dels Domenys es va viure la presentació d’un nou ball. Es tracta d’un projecte impulsat per sis joves domenyencs d’entre 21 i 28 anys que té com a objectiu transmetre als infants l’interès per les tradicions i crear un bon planter de futurs balladors.
Sota el nom del Ball de l’Òliba, es va donar a conèixer aquesta iniciativa que té com a protagonistes vuit petites òlibes construïdes pel constructor terrassenc Jordi Grau. Es tracta de figures lleugeres, d’aproximadament uns dos quilos, que llancen aigua i que han nascut amb la intenció de donar una alternativa a tots aquells nens i nenes a qui els interessa la cultura popular, però prefereixen no tirar foc.
Durant la presentació, que va tenir lloc a la sala d’actes de Cellers Domenys, els impulsors del ball van explicar que la seva intenció és ensenyar-lo als alumnes de cinquè i sisè de primària de l’escola Els Quatre Vents. Més concretament, al llarg del tercer trimestre ensenyaran els dos balls que tenen les Òlibes perquè els infants que ho desitgin puguin participar en les festes majors dels diferents nuclis de població del municipi.
Per altra banda, tindran una tasca més: com és la de posar nom a les vuit òlibes. Hauran de ser noms que estiguin relacionats amb els noms dels diferents nuclis de població de Sant Jaume dels Domenys. A partir d’aquests, la resta d’alumnes de l’escola votarà els que més els agradin.
Com bé s’ha dit abans, el Ball de l’Òliba és un projecte impulsat per un grup de joves. Es tracta de membres de la junta del Ball de Bastons del municipi. Segons expliquen des de l’entitat, la idea de crear-lo va sorgir l’any 2020, amb l’arribada de la pandèmia. Veient que en sortir del confinament als nens i nenes que formaven part del ball de bastons els costava tornar a agafar el ritme, van decidir impulsar un ball més fàcil d’aprendre, sense la necessitat de molts assajos, i que a més tingués un plus: permetés aportar al municipi nou patrimoni cultural.
Com assenyalen des de la junta, un dels objectius de la comissió era assegurar la continuïtat del ball aportant-hi figures d’imatgeria festiva. “D’aquesta manera, si mai el ball s’acaba perdent, el bestiari quedarà com a patrimoni cultural del municipi”. A la vegada, s’assegura un planter: quan els infants es facin més grans, tindran l’oportunitat de continuar i passar al ball de bastons.
Des de fa més de dos anys, la comissió del Ball de l’Òliba ha estat treballant per recollir fons per a creació de les figures de bestiari i del vestuari. Una part s’ha obtingut a partir de subvencions de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys i de la Diputació de Tarragona. L’altra, a partir dels beneficis aconseguits amb la barra de bar que va funcionar la festa major passada.
Nocturnes i de color daurat i blanc, les òlibes són un tipus d’au que es pot trobar al paisatge penedesenc. Amb l’arribada del bon temps les seves figures festives estaran llestes per sortir de la mà dels infants, remullant amb raigs d’aigua tothom que els vagi a veure.
La llegenda del ball
Fa molt i molt de temps, en arribar els romans a les terres penedesenques, van atorgar a les diferents contrades d’aquesta zona diverses divinitats per tal d’enriquir i culturitzar la població d’aquestes terres. Concretament a la contrada de Vila Domenio, la deessa atorgada, va ser Minerva.
Minerva, deessa de la filosofia i la saviesa, era molt estimada pels habitants de la Vila, ja que la seva figura va resultar imprescindible pel bon funcionament del poble i el benestar dels seus habitants. Diu la llegenda, que la deessa Minerva va voler fer arribar el seu missatge de filosofia i saviesa a tots els habitants dels vuit pobles que formaven la Vila Domenio; Sant Jaume, Lletger, Papiolet, Torregassa, Hostal, Carronya, Cornudella i les masies.
Per tal de transmetre el seu missatge, va convertir l’aigua de l’aqüeducte romà de la Vila en font de filosofia i saviesa. Amb l’objectiu que aquesta aigua arribés a tota la població, va fer que vuit òlibes fossin les encarregades de dirigir-se a cadascun d’aquests pobles i repartissin aquesta aigua divina, volant pels carrers i ruixant a tota la població. Diu la tradició, doncs, que tota persona que hagi estat ruixada per l’aigua de les òlibes podrà esdevenir una persona sàvia i culte.