Les entitats de cultura popular catalanes són inclusives? S’obren a persones d’altres procedències? La veritat és molt complexa per contestar-la en una sola frase, encara que es podria dir que, en termes generals, no ho és prou. El passat dissabte 10 de setembre, en el marc de la jornada “La Mercè, més inclusiva?”, la guanyadora d’una Creu de Sant Jordi, l’activista Fàtima Ahmed, i l’educador social i folklorista Amadeu Carbó van debatre sobre aquests temes, despullant la realitat i dient les coses clares.

“És més fàcil entrar a una AMPA que a la colla d’un barri d’un ateneu”, afirmava Ahmed dissabte, quan va remarcar la importància que les associacions facin una bona acollida, un aspecte que actualment falla.

“De vegades tenim la percepció que som organitzacions obertes i acollidores i està molt bé que des de l’altre cantó puguem veure que realment no som tan acollidors ni tan oberts, encara que voldríem ser-ho”, afegí Carbó.

Per aquesta activista, la cultura popular de Barcelona és una mica hermètica, com altres espais puntualitza, en la qual la colla és una família i tu l’has d’observar des de l’exterior. “Els és molt difícil obrir els braços, obrir el sentiment de pertinença de què és per una persona la cultura catalana i convidar”, va afirmar. “La resta de gent necessita aquest acompanyar, aquest escolta, vine que t’explico què és per mi el sentiment sobre el que estem vivint en aquest moment”.

Carbó, com a conductor de l’entrevista, va explicar que va conèixer Ahmed durant l’elaboració del Pla de Drets Culturals de Barcelona, més concretament assessorant en tots aquells aspectes vinculats a la Mesura de govern de les cultures populars, una branca que se centra a reconèixer el paper de les cultures populars com a espais de cohesió social dins la ciutat.

Per Ahmed el més important d’aquesta iniciativa va ser parlar, escoltar i començar a teixir un compartir amb persones provinents de diferents àmbits, posant sobre la taula altres cultures populars que també són riquesa i futur.

Diàlegs de Dona, una entitat acollidora

Fàtima Ahmed va arribar a Catalunya fa aproximadament 27 anys i una de les coses que més la van ajudar va ser vincular-se al teixit associatiu de Barcelona. “Vaig dir: Fàtima, no tens la família, no tens els amics, enganxa’t al teixit associatiu. I això va suplir la família, que a mi em generava una melancolia en el meu dia a dia”.

Durant tot aquest temps, Ahmed va explicar que ha après moltíssim i ha pogut tenir l’oportunitat de conèixer gent culturalment diversa amb ganes d’explicar-se i compartir. Precisament moltes d’aquestes persones les ha conegut a través de l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona, fundada per ella mateixa ara fa deu anys conjuntament amb Mercè Amor.

L’entitat, ubicada al barri del Raval, a l’Antiga Escola Massana, té com a missió crear un espai càlid d’acollida de llengua i socialització per a les dones nouvingudes. En ella s’utilitza qualsevol pretext per crear espais d’interacció, una tasca “que no és gens fàcil”, assenyala Ahmed; que “es fa a partir d’elements tan humils i senzills”, afegeix Carbó, com cuinar truites o sopes. Plats que són transversals i que a la vegada són diversos, ja que varien segons la seva procedència geogràfica.

Durant l’entrevista Carbó també va parlar amb la Jyoti, una dona que va arribar de l’Índia l’any 2016 i que ha passat de ser estudiant a voluntària de l’associació. En aquest cas, explicà el seu testimoni i expressà com està de contenta amb Diàlegs de Dona, ja que l’ha ajudat a integrar-se millor a la ciutat.

Per acabar l’entrevista, es va parlar d’un projecte molt concret de cultura popular en el qual participa Diàlegs de Dona i que se centra en la confecció de catifes de flors. Es titula ‘Un mar de flors’ i en ell participen les Catifaires del Raval, diferents dones del barri del Raval, nascudes en diferents indrets i que parlen diferents idiomes, entre les quals a partir de tallar la flor, tenyir la sal i fer el disseny conjunt, es crea un bonic espai d’intercanvi d’aprenentatges i coneixements.