El passat mes de novembre al Canal Blau, la televisió comarcal del Garraf, es va emetre una entrevista a Ramon Saumell i Abel Masana, autors del llibre Retrobestiari . En el marc del programa El Raconet, el periodista cubellenc Ivan Fernández va xerrar una estona amb ells sobre els motius que els havien impulsat a fer aquesta publicació i que representa “una mirada al passat per explicar l’evolució del bestiari popular i festiu de Catalunya”.

Com assenyala l’autor de les fotografies del llibre, Ramon Saumell, a Retrobestiari es pot trobar una recopilació d’imatges del bestiari català dels anys 80 i 90, figures fetes de roba o cartó-pedra, moltes de les quals avui dia ja no existeixen.

“A les llibreries, però, hi ha un munt de llibres de bestiari, per què aquesta publicació és diferent?”, pregunta Fernández. “Retrobestiari ens fa una visió d’un context determinat, que és el del procés de la transició democràtica, de passar d’una època de dictadura, i de certes festes que havien caigut en certa caducitat, cap a una renovació del jovent en fer la festa al carrer“, respon Abel Masana, un dels autors de l’obra plàstica del llibre.

Així doncs, als 80, els germans Salva i Abel Masana conjuntament amb Ramon Saumell “uneixen esforços” per fer una cosa que no es feia en aquell moment que era el de retrobar, “anar a caçar” el bestiari. És en aquest context que neix l’any 1983 el Grup d’Amics del Bestiari i la Cultura Popular (GABICP). Aquest col·lectiu va anar fent un treball de camp documentant les noves bèsties que anaven sorgint. Tot plegat va donar lloc a una exposició itinerant que es va fer per Catalunya al llarg dels 80 i 90 amb la seva obra artística, les seves fotografies i els seus documents audiovisuals.

Ja a l’actualitat, des de fa sis anys, tota aquesta d’informació recollida per GABICP, aquest “pòsit” com diu Abel Masana, és el que ha servit per fer el llibre ‘Retrobestiari’, escrit per l’historiador Heribert Masana. Ell s’ha encarregat d’entrevistar una trentena de testimonis, de fer una recerca que ha permès lligar i donar encara més profunditat a tota la feina d’aquest col·lectiu.

Què més trobareu a l’entrevista?

• A través d’aquest entrevista descobrireu per què es pot dir que la comarca del Garraf és un punt de referència respecte a la diversitat de tècniques i materials emprats en la construcció del seu bestiari.
• De com el bestiari festiu de finals dels 70 i dels 80 va servir per crear una base, una sèrie de figures fetes pels ciutadans amb les quals la població s’hi sentís identificada fins al punt d’esdevenir elements patrimonials que van fer que “fins i tot els artistes, els escultors, els artesans que més endavant en construiran, n’agafessin el relleu”, assenyala Masana.
• Finalment, també sabreu per què als 80 va haver aquesta explosió i efervescència de bestiari, de com la concentració de dracs que es va fer a Barcelona l’any 1979 per les festes de la Mercè (i que també va comptar amb colles de diables) donaria pas l’any 1980 al primer Correfoc anomenat com a tal. Un acte que va ser un punt d’inflexió perquè cada poble, cada barri, volgués crear la seva pròpia bèstia festiva.