Text de Marcel·lí J. Valls i Torné

Ara fa justament quaranta anys, el mes de juliol de 1981, quatre igualadins estaven construint el que seria el nou drac d’Igualada. Tres artistes locals (Isidre Pujol, Maria Àngels Gual i Àlvar Ymbernon) n’havien tingut la idea inicial l’estiu de l’any anterior i al mes d’octubre se’ls afegí el també artista Emili Miramunt.

Tots quatre, a partir d’aquell moment i amb seriositat, en uns moments de clara reviscolança de la Festa Major i sobretot del seu vessant més folkloric i popular, començaren a elaborar el projecte amb la manifesta voluntat d’oferir un drac a la ciutat, que feia ja uns anys que no en tenia.

Pel que fa al disseny, decidiren de fer-lo segons l’estil més habitual d’aquest bestiari i tenint present l’aspecte que tenia el drac igualadí els anys de seva infantesa: un drac de color verd que al migdia de la vigília de Sant Bartomeu baixava carrer de l’Argent avall cap a la plaça de l’Ajuntament per reunir-se amb els gegants a la Casa de la Ciutat. Explicaven que no era per manca d’idees originals, sinó perquè, per damunt de tot, els movia el desig de guardar fidelitat a les formes més típiques d’aquest entremès.

El cas és que el mes de febrer de 1981 encarregaren al manyà Murillo la que seria l’estructura base feta de rodó de ferro i, tot seguit, a partir del març, hi treballaren il·lusionats cada dissabte a la tarda al jardí del domicili de l’Isidre (un dels quatre) al carrer de Capellades.

L’estructura inicial la cobriren amb filat de galliner i, una vegada assolit la forma i volum adequats, l’anaren tapant amb successives capes de paper encolat. Aquest paper, no era pas un paper qualsevol, ni de bon tros, es tractava de fulls del Diari d’Igualada, l’Avui i La Vanguardia.

Una vegada acabada la cobertura de paper, només calia pintar-lo. Després de diverses proves, s’escolliren colors més aviat foscos i no pas cridaners. El color principal, lògicament, fou el verd, acompanyat encertadament de detalls vermells (la cresta, la llengua, la cua) i matisat tot amb uns tocs de bru. L’aplicació d’una darrera capa de vernís protector es va fer al taller de l’Amadeu Font, conegut artista i pintor.

Arribat el diumenge de Festa Major, el Drac, nou de trinca, participà en la cercavila de sortida d’ofici. Fou portat pels seus constructors, els quals, una vegada arribats a la plaça de l’Ajuntament, abans de començar els castells, en feren el lliurament a la ciutat.

“De tot plegat, en puc donar fe, ja que com a responsable que era a llavors de la part folklòrica de la festa, els constructors em feren partícep des de bon començament del seu projecte”, explica Valls i Torne. Recíprocament també des del principi, “comptaren amb el meu suport moral i, també, de qui era regidor de cultura i festes, Joan Rey i Alemany, sense oblidar la complicitat i suport dels cònjuges respectius.

“A més tingueren la gentilesa de convidar-me a les seves sessions dels dissabtes perquè fos testimoni directe de la gestació i naixença d’aquest nostre element patrimonial”.

Personal satisfacció i coneixença general dels igualadins i amants de les nostres festes i tradicions. Molt especialment, en recordo i em refereixo als autors pel seu gest, pel seu treball totalment altruista i per les atencions que em tingueren. Llastima que l’Àlvar ja no estigui entre nosaltres.