Que els nens i nenes s’enduguin una bona experiència per la resta de la seva vida i tinguin un primer contacte amb la cultura popular. Aquests són alguns dels principals objectius que tenen les Festes Majors petites, dedicades als infants, i també algunes de les conclusions a les quals van arribar els diferents ponents de la xerrada Els models de festa major petita i els seus elements. També es va posar sobre la taula la importància que aquestes festes siguin inclusives i que hi hagi les mateixes oportunitats per a tots els nens de formar-hi part.

L’esdeveniment va tenir lloc dissabte 10 de juliol a la Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú amb motiu de la celebració del 250 aniversari dels Gegants Hereu i Pubilla de la ciutat, dins la jornada Els elements festius ahir, avui i demà. En ell van participar representants de la Patum infantil de Berga, de les Festes de Sant Roc de Solsona, de la Cucafera de Reus i de la cercavila de l’Imaginari de Vilanova.

Sergi Montaner, president de l’Associació la Patum Infantil va començar la seva ponència remarcant que “les festes populars han de ser populars” i que un dels objectius de la Patum Infantil és la de plantar les llavors dels futurs patumaires. El que va començar essent un joc de nens als anys 50, va acabar convertint-se en una festa multitudinària en la qual participen nens i nenes de tota la comarca.

Un dels punts que va explicar més detalladament, va ser el sistema de sorteig que utilitza aquesta festa, una de les seves parts inclusives, per escollir els 150 infants que hi participaran cada any. Aquest no fa diferències entre nens i nenes, sinó que ho fa per alçades i l’objectiu és que hi hagi rotació en cada edició.

Montaner també va parlar del reconeixement de la Patum de Berga com a patrimoni immaterial de la UNESCO i del fet que a l’hora d’obtenir fons, no hi ha cap avantatge en aquesta distinció, sinó que cal ser igualment imaginatius. També va fer referència a la llei del foc i en la necessitat de fer front comú per aconseguir que la deroguin o que almenys facin una exempció amb Catalunya.

El segon ponent va ser Joan Caelles, com a representant de la Trobada de Gegantons del barri de Sant Roc de Solsona. La celebració va començar l’any 1998 de manera espontània amb veïns de la plaça de Sant Roc i avui dia s’ha convertit en un planter de geganters que ja compta amb més d’un centenar d’infants. Tots ells surten a ballar amb gegantons i bèsties propis, molts dels quals fets de manera artesanal a casa.

Caelles va parlar de l’objectiu de la festa, que és el de jugar i passar-s’ho bé, com qui juga a nines o a l’Scalextric, i en el fet que és igual amb la figura que vinguis a participar, o si està millor o pitjor feta. Com a anècdota un any fins i tot va sortir a ballar una peça creada amb globus.

El tercer torn va ser el de la Cucafera de Reus, en el qual l’Ingrid Camplà i l’Ernest Montané van donar a conèixer com s’havia impulsat el projecte d’aquesta bèstia festiva des de l’AMPA de l’escola Els Ganxets. Van explicar que pels nens és tota una experiència participar en la Festa Major i que com que ho fan els alumnes de cinquè i sisè de primària, tots esperen amb il·lusió créixer i que els arribi el seu torn.

També van parlar de la peça i de com permet introduir a l’escola la temàtica de la cultura popular des de diferents àmbits, com pot ser el de la música, i treballar valors com el treball en equip.

Per acabar, Isabel Pla, com a representant de l’Associació de la Cercavila de l’Imaginari, va explicar com va començar aquesta cercavila de creació basada en llegendes locals l’any 1999 a Vilanova i la Geltrú i en la qual ja hi han pogut formar-hi part en tots aquests anys al voltant de 4.000 nenes i nens.

Com amb la Patum Infantil, la participació dels balladors cada any s’escull per sorteig, en aquest cas a partir d’un número de tall. A través d’aquesta cercavila tots els infants, a part d’establir un vincle amb la cultura popular, “s’enduen una experiència que tindran per sempre”.

Pla també va parlar d’un dels moments més importants de la festa, que és quan es reuneixen tots els balladors abans de sortir al carrer i se’ls explica que han d’estar concentrats i conscients del que van a fer, perquè a part d’aconseguir que s’ho passin bé ells, també ho facin tots aquells qui els van a veure.