Podeu tornar a veure les xerrades en el següent vídeo: https://bit.ly/3zgMpKA

Dissabte passat, amb motiu de la setmana de Corpus, va tenir lloc a Berga una jornada centrada en el bestiari infantil. Ja que aquest any no s’ha pogut celebrar la Patum, la ciutat va organitzar una sèrie de xerrades per reflexionar sobre la festa. Una d’elles va ser la que va preparar l’Ajuntament amb l’Agrupació del Bestiari titulada Jornada professional de projectes de cultura popular infantil. Bestiari Kids: cicle de taules rodones.

L’obertura de la jornada va anar a càrrec del presentador de l’acte, el comunicador cultural Pau Benavent, que va donar pas a la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Berga, Roser Valverde, i del president de l’Agrupació del Bestiari, Mateu Tres.

Valverde va explicar que jornades com aquesta “són altament positives pel nostre patrimoni festiu i cultural”, mentre que Tres va destacar que eren profitoses en el sentit que “permetien retornar algun valor positiu a la cultura popular“.

Primera xerrada: Una Patum inclusiva

Els primers a explicar la seva experiència van ser Sergi Montaner i Miquel Amado, president i membre respectivament de la junta de l’Associació de la Patum Infantil.

Montaner va narrar els orígens de la Patum Infantil, que va néixer “de manera casual”, com una petita festa en la qual els nens i nenes jugaven a fer el que feien els grans. De fet, en els seus orígens, molts dels nens petits que hi participaven eren immigrants i el seu element integrador va ser precisament aquesta festa.

El president de l’Associació de la Patum Infantil va destacar que una de les singularitats d’aquesta celebració és que dona una volta de 360 graus en el sentit que no només hi ha infants que participen en la part de comparses, sinó que també hi ha nens que fan de músics, de reporters, de càmeres i de fotògrafs, per dir alguns exemples. Tot plegat “ens dona una alegria i una manera de fer les coses que suma”, va afegir.

Pel que fa a la participació en la Patum, com que actualment hi ha molta demanda, Montaner va explicar que el que es fa és un sorteig obert per mantenir els valors d’una festa oberta, inclusiva, participativa i tolerant, que suposa un punt de trobada per als infants i joves de la comarca.  “Si un any no et toca no perds, et pots tornar a presentar l’any següent“.

Miquel Amado, per la seva banda, va destacar que el que més li omplia de la Patum era aquell moment quan el nen, que acaba dues setmanes i un dia intensos de festa, “et dona una abraçada per com de bé ho has fet”.

Segona xerrada: Un drac que sorgeix “com un joc de nens”

La segona xerrada la va fer el president de l’Associació Drac de la Geltrú, Jaume Inglés, que també va presentar els orígens de la colla. En aquest cas, el primer drac va néixer com un joc de nens quan “a l’estiu del 1977 un pare dona dos cubs de fusta als seus dos fills perquè fessin una figura”.

Actualment l’associació compta amb sis dracs, dos dels quals són infantils, els Dracs Bessons (2007), en el qual participen nens i nenes de 6 a 12 anys. Aquesta parella de bèsties no llança foc i és portada per una quarantena nens i nenes, alguns portadors i altres tabalers, que fan assajos al llarg de l’any.

Una de les altres bèsties de la colla és el drac juvenil Barrina (1981), portat per adolescents. Aquest sí que tira pirotècnia i a través d’ell els joves també gaudeixen de la festa i del fet de pertànyer a una colla de foc.

Tercera xerrada: No demanar comportaments que no són possibles

El tercer torn va ser per l’Escola Efa, escola de formació de l’Acellec (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura). En aquest espai la formadora i facilitadora de grups, petita infància i famílies, Cristina Oliva, va posar sobre la taula algunes guies per portar grups infantils.

Oliva va explicar que de vegades els adults demanen als nens unes actituds i comportaments que moltes vegades no són possibles. També va remarcar que la vivència infantil és diferent de l’adulta i que els nens i nenes interpreten el món a la seva manera. “Tenen vivències que moltes vegades no responen a la veritat objectiva”, va afirmar.

Pel que fa a la comunicació cap als infants, Oliva va destacar que aquesta havia de ser positiva: “Com més participin, més implicats se sentiran”.

Per la seva banda, la directora de l’Escola Efa, Marina Civit, va destacar que “la formació de monitor de lleure seria la ideal per a persones que estan al càrrec de seccions infantils”.

Quarta xerrada: La importància de crear experiències educatives concretes

L’últim ponent va ser Oriol Cendra, tècnic de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, que va parlar sobre la importància que les colles disposin de propostes formatives explícites, és a dir, propostes amb les quals els nens i nenes comencin a intervenir en processos com la restauració d’elements, l’elaboració de vestuari o la creació de grups de música, per dir alguns exemples.

“Assagem per actuar i de vegades oblidem tots els valors socials de la cultura popular”, també afegia Cendra.

Taula rodona

Per acabar la Jornada, Pau Benavent va moderar una taula rodona en la qual van participar tots els ponents i de la qual es van extreure conclusions com:

• Al llarg de la història ha canviat la concepció de la infància. Els nens i nenes són subjectes de ple dret. Cal acompanyar-los i transmetre’ls confiança. 
• Cal transmetre les tradicions sense pressions. 
• Ens manca un coneixement més profund de la infància.
• La cultura popular educa, però també són espais de desigualtat.
• Cal disposar d’experiències concretes i aprofundir més en el treball intergeneracional.
• Els infants també tenen dret a no formar part de la festa si no volen.