Dimarts 15 de setembre a les 18.30 h, al Born Centre de Cultura i Memòria, hi haurà la conferència de l’antropòleg Pep Fornés sobre l’origen del Corpus de Barcelona en el marc de les festes de la Mercè 2020. Hi ha inscripció prèvia. Cal reservar les entrades a través del correu mercebcn2020@bestiari.cat o bé a través de la pàgina web del Born CCM.
Presentació:
L’origen del Corpus Christi es remunta al segle XIII, quan una monja novícia del convent de Mont-Cornillon va tenir una visió. La jove Juliana, òrfena de nobles valons, va tenir una visió en què se li apareixia l’Església en forma de lluna plena tacada per una ombra fosca que la travessava com un anell de banda a banda. Segons la Juliana, la revelació d’aquesta visió era per l’absència d’una celebració litúrgica del culte a l’eucaristia. Juliana va arribar a ser abadessa de Mont- Cornillon i, després de no poques controvèrsies i acusacions de corrupció per la gestió dels comptes de la leproseria del convent, que la van obligar a fugir de persecucions dels detractors, va aconseguir convèncer el bisbe de Lieja, Robert de Thorete, perquè establís la celebració litúrgica a la seva diòcesi. El 12 de juny de 1247 es va celebrar la primera festivitat de Corpus Christi.
L’Europa d’aquell temps havia estat l’escenari de violentes revoltes cristianes messiàniques contra les injustícies socials que qüestionaven l’opulència de la jerarquia eclesiàstica, com ara la dels albigesos, o càtars. Davant els moviments cristians de contestació messiànics, l’Església havia organitzat una croada contra els albigesos entre 1209 i 1244. També en aquell temps s’instaurà la Primera Inquisició Episcopal contra l’heretgia. L’any 1252 el Papa va autoritzar els inquisidors a utilitzar la tortura per a obtenir confessions. Més tard, vingueren les caceres de bruixes, les quals s’assenyalaren com a culpables de les males collites, la fam i les pestilències.
En aquest context, l’arxidiaca de Lieja, Jacques Pantaléon, que es convertí en el papa Urbà IV, instaurà la festa el 1264 encomanant a Tomàs d’Aquino la composició d’un nou ofici litúrgic per a tota l’Església. El 1311 el Concili de Viena del Delfinat va ratificar la butlla d’Urbà IV. Arran d’una nova butlla del perseguidor dels franciscans espirituals Jacme Duesa, el segon papa del pontificat d’Avinyó, Joan XXII, el Corpus se celebrà a tot arreu, malgrat les resistències que encara hi havia. En el calendari litúrgic el Corpus s’havia de celebrar a tot el món catòlic el dijous.
(Font de la foto: Facebook Barcelona Cultura Popular)
