Ramon Saumell és fotògraf i, des de fa més de cinquanta anys, arxiver de bestiari. Vilanoví de residència però vilafranquí de naixement, li diuen el “caçador de bèsties”. D’una manera o altra ho és, ja que passa gran part del seu temps lliure informant-se i mirant d’estar al dia sobre el naixement de noves figures de bestiari. Gràcies al seu treball avui dia es pot saber que als Països Catalans i a Occitània hi ha 2.424 figures d’imatgeria festiva en forma d’animal.
Si li preguntes per la seva bèstia preferida (a part del Drac de Vilafranca), Saumell respon que en té més d’una però que per exemple, una que li agrada molt per com és de senzilla és l’Àliga vella d’Olot. “És tan simple i tan llisa que és com una figureta”, afirma. Per aquest fotògraf de bèsties, el fet de participar en entitats d’imatgeria festiva és bo per la gent: “Crea associació i és cultura”.
En la tercera i última part d’aquest cicle d’entrevistes, Ramon Saumell parla del bestiari que hi ha fora de Catalunya. Amb ell podreu fer un viatge a França, però també a municipis ben concrets del mapa terrestre, tot coneixent de quina manera es fa festa al voltant de les bèsties.
1 En l’entrevista anterior explicava que havia voltat per diferents municipis de Catalunya donant a conèixer les figures de bestiari. A part d’aquí, s’ha mogut per altres territoris?
Sí, sobretot a Occitània. Des que em vaig assabentar que a un poblet que es diu Lupian feien una trobada de bèsties cada any, aquesta zona del sud de França ha estat la meva passió. Ja fa 15 anys que hi vaig. Primer els vaig escriure i em van convidar a anar-hi. Vaig anar i vaig veure la cercavila que feien al matí, amb la gent del poble vestida d’època. La festa moltes vegades compta amb la participació d’imatges festives destacades, com la Tarasca de Tarascon i el Poulain de Pézenas, declarats patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.
2 Quina és la principal diferència entre el bestiari de Catalunya i el d’Occitània?
A França el foc no existeix. Només hi ha una població que tira una mica de foc, Baó, ubicada a la Catalunya del Nord. Allà, l’associació Aire Nou de Baó té un drac gran que s’anomena Hamlet i un de petit que es diu Berrugues.
3 Es podria dir que hi ha moltes bèsties a Occitània?
Des de fa un o dos anys més, ja que s’ha despertat el bestiari. Si abans hi havia 15 o 20 figures, ara n’hi ha 80 o 90. El que va passar aquí als anys vuitanta amb el naixement de noves bèsties, ara està passant allà. A tot el sud de França estan apareixent nous animals totèmics, terme amb el qual es coneix el bestiari festiu. Cada municipi està creant la seva bèstia, normalment relacionada amb alguna llegenda del poble. Per exemple, Servian té un cérvol i Lupian un llop.
4 Com es representen aquestes bèsties?
Fins fa pocs anys no anaven acompanyades de música. Portar aquestes imatges festives consistia en aixecar-les i fer una espècie d’exercici gimnàstic en el qual se’ls donava voltes. Avui dia, però, cada cop estan incorporant més músiques.
A part, pel que fa concretament als cavallets, cada poble en sol tenir un que va acompanyat de quatre portadors. Un representa el paper de l’espolsador, que li treu les mosques al cavall o burret. Un altre porta unes tenalles, per treure-li els claus de les ferradures, i un altre porta un martell, perquè representa que és el que li posa les ferradures. En definitiva, cada personatge té un significat. Tots quatre portadors, juntament amb bèstia, fan un ball.
5 A la resta de França també hi ha animals totèmics?
Al centre del país no hi ha res i al nord tot són gegants. La passió pels gegants al nord de França està influenciada per Bèlgica. En aquest últim país tenen poques bèsties. Per exemple, hi ha un drac a Mons i una àliga de dos caps a Ath. Aquest municipi, a més, té una rèplica del Drac de Vilafranca que va fer l’escultor Jordi Grau. Està exposada a La Maison des Géants.
6 Hi ha bestiari també fora d’Europa?
Si, per exemple a Brasil. L’any 2000 vaig anar-hi per Carnaval. Em van dir que hi havia bestiari però molt poc. Tenen un cavallet, que és com un burret, i li diuen bourinha. També tenen bous de cartó-pedra, són molt acolorits i acompanyen les comparses de Carnaval.
7 Tornant per aquí a la vora. A la resta de l’Estat espanyol què hi ha de bèsties festives?
Hi ha molt poca cosa, la majoria són tarasques. A Toledo, per exemple, n’hi ha una. A Pamplona en van fer una però ja no surt. A Galícia n’hi ha a les localitats de Redondela i Betanzos i reben el nom de “Coca”.
A part de Catalunya, la comunitat autònoma que té més bèsties és el País Valencià, n’hi ha moltes a la província de Castelló. A València ciutat també hi ha algunes figures com el drac, la tortuga i la tarasca.
8 I també hi ha els bous que tiren foc.
Sí, els “toros embolados”. Estan fets de cartó-pedra i fusta. Se’n poden trobar a la Franja de Ponent, a Catalunya i al País Valencià.
9 Pel que fa als dracs, n’hi ha a més països a part de França, Bèlgica i Espanya?
A Portugal n’hi ha algun. El municipi de Monçao té un drac que va acompanyat d’un cavaller amb una llança. El porten a un camp i allà fan un espectacle en el qual Sant Jordi mata el drac. A Alemanya, en tres o quatre pobles també tenen dracs que participen en espectacles medievals semblants. Són tan grans o més que el Caramot del Vendrell i funcionen de forma teledirigida. Ara bé, la figura de bestiari que més està estesa arreu del món són els cavallets.
10 A on podem trobar-ne?
N’hi ha a l’Índia, a Tailàndia, a Mèxic, a Colòmbia i, com he dit abans, també a Brasil. Als països àrabs i a l’Índia, per exemple, apareixen en cerimònies com casaments o batejos.
Articles relacionats:
Vídeos relacionats: