Per conèixer bé el patrimoni d’un país és important tenir tots els seus béns compatibilitzats. Fer-ne un inventari. Això ho té molt clar el fotògraf Ramon Saumell i per aquest motiu es dedica des dels anys setanta a recopilar informació de totes les noves figures de bestiari festiu que van apareixent als Països Catalans i a Occitània. Saumell afirma que tenir un control del bestiari permet saber què hi ha i què ha desaparegut, què queda pendent de recuperar i què s’ha creat de nou.

A continuació, a través d’aquesta entrevista, podeu saber quins projectes ha dut a terme aquest fotògraf i arxiver per difondre el bestiari festiu, per donar a conèixer la seva història, i també les seves particularitats, arreu del territori català.

1. Per començar anem una mica endarrere. Als anys setanta i vuitanta va estar present en el naixement de moltes bèsties.

Si, però als anys setanta i vuitanta moltes bèsties eren de lona i avui dia ja no existeixen perquè es van cremar. El barri de Sants, per exemple, ha tingut més d’una versió del Drac Pitu. A base dels anys, però, aquestes figures es van anar refent i van sortir materials més duradors com el polièster o la fibra de vidre que van permetre que les bèsties no es desfessin.

2. Cap a quina zona van aparèixer més figures?

Sobretot al Penedès, al Garraf, al Baix Llobregat i al Barcelonès. En aquestes comarques va haver-hi una explosió de bestiari enorme.

3. I a partir d’aquest gran catàleg de bèsties, quins projectes va fer?

Vaig fer un audiovisual que es diu Bestiari fantàstic de Catalunya que va voltar des del 1984 fins al 1992. Es va estrenar a Vilafranca i es va projectar a municipis com Barcelona, Tarragona, Olot, Igualada, Sant Celoni i Sitges. Llavors, el 1986 vaig publicar una pàgina a La Vanguardia amb un escrit del periodista vilanoví Francesc-Marc Álvaro. Aquell mateix any em van encarregar una exposició fotogràfica sobre les àligues que té una anècdota molt bona.

4. Quina és?

La mostra contenia un conjunt d’imatges en blanc i negre sobre àligues de tot Catalunya. Es va exposar a diferents localitats però quan va arribar a Berga, molts visitants es van estranyar que existissin més figures festives en forma d’àliga. Es pensaven que només hi havia una, la de la Patum.

5. Perquè actualment, als Països Catalans, quantes àligues té comptabilitzades?

Avui, 15 de març, un total de 51.

6. I pel que fa a dracs?

N’hi ha moltíssims, al voltant de 443. Actualment, als Països Catalans i Occitània hi ha un total de 2.424 bèsties festives i el número segueix creixent. La xifra no inclou el bestiari escolar que surt, per exemple, per la Festa Major de Valls. Pel que fa a la resta de figures tinc comptats a hores d’ara quatre basiliscs, 61 bous, 47 cabres, 124 cavallets, 18 cavalls, 7 corbs, 8 grius, 12 gossos, 6 gats, 16 lleons i 49 mulasses.

7. Quin mètode utilitza per recopilar imatges i fer un inventari de bestiari d’arreu dels Països Catalans?

Cada dia passo tres o quatre hores al Facebook i a internet buscant noves figures i informant-me. Estic en contacte amb gent que m’avisa si s’estrena una nova bèstia. Si trobo una foto d’un drac o d’alguna altra imatge festiva que no sé d’on és, ho pregunto i normalment ho esbrino. També escric als ajuntaments però costa molt que contestin. De vegades, però, trobes una persona maca que t’ajuda.

8. Per què creu que és important que es faci un inventari de bestiari?

Hem de saber què tenim. Quantes figures hi ha, quantes han desaparegut i quantes s’han recuperat.

La ciutat de Tarragona, per exemple, no tenia res als anys vuitanta però ha recuperat tot el bestiari que havia tingut. L’Àliga ja existia a la ciutat al segle XVI. Una figura com aquesta no es podia tenir així com així, era un privilegi del rei. La tenien poques ciutats i servia per donar la benvinguda a un personatge important que anés a visitar el poble.

9. Més enllà del 1986, quins altres projectes ha fet?

N’hi ha molts. Per exemple, vaig aportar fotografies en la mostra El Bestiari de foc a Catalunya, que es va exposar del 1991 al 2003. El 1991 es van publicar imatges meves al llibre Fauna fantàstica de Catalunya, escrit per Núria Domedel, i el 1995 també van aparèixer fotografies meves al llibre La festa a Catalunya, de Bienve Moya.

Des del 1983 al 1987, conjuntament amb uns amics, en Salvador i l’Abel Masana, vam formar un grup anomenat GABICP (Grup amics bestiari i cultura popular) que tenia com a principal objectiu la recerca de bestiari. Vam voltar per mitja Catalunya portant un audiovisual i una exposició de pintures i escultures en poblacions com Vilafranca, Sitges, Igualada, Sant Feliu de Llobregat, Olot i Valls.

 10. Més cap endavant, a Tarragona va estrenar el 2008 una exposició sobre bestiari festiu europeu d’entre els anys 1870 i 1970.

Sí, i encara es pot consultar en línia. Feia anys que em dedicava a buscar què hi havia a Europa i vaig anar contactant amb diferents poblacions per demanar fotografies. Escrivia a gent per internet i per carta i una font em portava a l’altra. També vaig buscar informació en llibres a veure què trobava. Van ser moltes hores de feina.

 11. Per acabar aquest bloc, un altre dels seus projectes cabdals ha estat el llibre Bèsties de festa, publicat el 2008.

Quan el vam fer no hi havia cap inventari del bestiari festiu. Hi havia només la informació que havia donat Joan Amades. La publicació conté un recull de 700 bèsties, encara que avui dia n’han aparegut moltíssimes més. El meu amic Sete Udina, expresident de l’Agrupació del Bestiari, sabia que tenia un arxiu bastant gros de fotografies i un dia en vam parlar i vam dir que havíem de fer un llibre i així va ser. Avui dia, amb totes les bèsties noves que hi ha, se’n podria fer un altre.

Article relacionat: Entrevista al fotògraf Ramon Saumell (part I): “El problema d’avui és que les bèsties tiren massa fum”