L’IVA

Estan exemptes d’IVA totes aquelles activitats que no són activitats econòmiques. Per exemple, quan una entitat organitza un acte i no ha de pagar res per realitzar-lo. Les activitats econòmiques, en canvi, sí que tenen IVA. Exemple: una associació ven samarretes o munta una barra de bar.

Les entitats tenen un sistema especial d’IVA, es tracta de l’IVA prorratejat. El motiu? Al llarg de l’any té diferents tipus d’ingressos, com les quotes socials, que estan exemptes d’IVA, i els beneficis obtinguts a partir d’una activitat econòmica. Com que té dos tipus d’activitats, en lloc de poder-se deduir l’IVA al complet, es deduirà una mitja que es calcula anualment segons les activitats que ha fet amb IVA i sense.

Exemple: si l’associació compra gots i en el tiquet se li aplica l’IVA, aquest no se’l pot deduir sencer, només una part, que cada any es decideix. El càlcul de l’IVA prorratejat es fa el 30 de gener. En els casos en què s’hagi de deduir l’IVA prorratejat i encara no s’hagi fet el càlcul, es té en compte el de l’any passat.

Atenció: les factures exemptes d’IVA

Quan una entitat fa una factura no és vàlid posar un article que indiqui que està exempta d’IVA per l’article 20 de la Llei d’IVA. Si una associació fa una factura perquè està fent una activitat econòmica l’import va amb IVA. Si aquest no es posa, s’està cometent un frau de llei.

Un altre cas és quan una associació sense ànim de lucre organitza una activitat pròpia, és a dir, dins del seu àmbit intern. Per exemple, una festa pels seus socis. Aquesta activitat, encara que generi beneficis, si és només pels socis, no es factura amb IVA. Tota aquella activitat comercial o econòmica, en canvi, sí que porta aquest impost.

El problema és com s’interpreten les activitats que s’organitzen. Si una entitat fa una trobada i només convida altres colles, sense que hi hagi una prestació de servei d’espectacle, es pot entendre que està exempta d’IVA. L’activitat, en aquest cas, s’inclou dins dels estatuts socials de l’entitat i, per tant, es pot justificar com a activitat pròpia.

En el cas que una colla faci una actuació o participi en algun acte per encàrrec d’un Ajuntament, depenent del cas la factura porta IVA o no. Per exemple, si els diners que es destinen per organitzar un acte formen part d’un conveni entre l’associació i l’Ajuntament, en aquest cas no portaria IVA. En canvi, si l’Ajuntament contracta la colla perquè presti un servei determinat, en aquest cas l’IVA aniria inclòs a la factura.

Si el concepte és trobada i es pot englobar dins dels estatuts de l’entitat, l’IVA es pot incloure a l’import o es pot fer la factura directament sense IVA. La línia és molt confusa. Quan una factura es fa sense IVA s’ha de poder demostrar que aquella activitat està recollida als estatuts de l’entitat. En aquest sentit, es recomana que les associacions modifiquin els seus estatuts perquè les seves activitats siguin el màxim d’obertes possible, sempre que no es tracti d’activitats comercials.

En una mateixa factura es pot facturar l’IVA expressament en uns conceptes i no en d’altres. Hi ha coses que van amb IVA i hi ha coses que van sense.

Com es fa una factura?

Quan una persona o una entitat fa una factura s’ha d’identificar amb nom, cognoms (o raó social de l’entitat), el NIF o DNI i l’adreça completa. Perquè una factura sigui correcta ha de quedar clar a qui va dirigida amb nom, cognoms, NIF i adreça. La factura ha de portar data i una numeració. Si no és així, la factura pot arribar a ser nul·la. Si es fan factures amb IVA, aquest ha d’anar desglossat. També és important especificar clarament el concepte.

Font: Patrícia Julià de SeInProDat Assessors.

(Foto: Beatriz Pérez Moya Unsplash)