El lleó és un animal que és vist en la cultura universal com a fort i noble. Moltes civilitzacions el consideren el “rei dels animals” i per aquest motiu li atribueixen valors com el coratge i la majestuositat. De fet, quan se’l representa, en diverses ocasions apareix amb una corona. El lleó, a la vegada, també simbolitza la força i el poder, motiu pel qual se’l sol trobar en molts escuts i emblemes.
En la religió cristiana, hi ha ocasions en què el lleó representa l’evangelista sant Marc. Es creu que és així per la manera com va descriure la resurrecció de Jesús, ja que ho va fer recollint un vell mite segons el qual el lleó podia insuflar aire a un mort i reviure’l. Altres vegades, el lleó representa la figura de Jesús, per aquesta relació amb la resurrecció que se li atribueix a l’animal.
A l’edat medieval també es relacionava Jesús amb el rei de la jungla per un altre motiu. Com que aquest animal dorm amb un ull obert, hi havia la creença que Crist ho feia de la mateixa manera però vetllant per les ànimes dels homes.
Avui dia, a Catalunya, en l’àmbit del bestiari festiu es poden trobar diferents figures que representen un lleó. Aproximadament n’hi ha una desena, que formen part dels seguicis festius de ciutats com Barcelona, Tarragona, Reus o Valls.
La primera referència històrica que es té del lleó data del segle XV. Apareix en textos que descriuen els elements festius de les processons de l’època.
El caràcter que se li sol donar a aquest animal és majestuós i solemne. De fet, moltes vegades comparteix aquest paper amb les Àligues. Aquest és el principal motiu pel qual aquesta figura normalment no tira foc.
5 curiositats del Lleó com a imatge festiva
1 El primer lleó del qual es té constància: el de Barcelona
La primera referència que es té del lleó a Barcelona apareix al Llibre de les Solemnitats l’any 1424. Es tracta d’un inventari dels elements que van participar en la processó del Corpus d’aquell any. La figura del lleó forma part de l’entremès de santa Maria Egipcíaca i Zozines. El que no està clar al document és si era una figura, el més probable és que fos una disfressa de lleó.
Fins al 1601 el lleó no es troba referenciat com a figura amb carcassa i coronada. En aquesta ocasió es parla d’ell amb motiu de les festes de canonització de Sant Ramon de Penyafort.
2 La quimera de Caldes, dels pocs lleons amb pirotècnia
La Godra és una de les poques bèsties de Catalunya que s’inspira en un lleó. La figura, construïda l’any 2000 per Dolors Sans, té cap i cos de cabra, cua de serp i ales de ratpenat. Representa l’esperit malèvol de la Font del Lleó, la més coneguda de Caldes de Montbui.
A diferència dels altres Lleons que hi ha a Catalunya, aquest sí que tira foc, com el Lleó Brumot de Gavà.
3 L’únic que està dempeus
Fins ara, l’únic Lleó de Catalunya que està en posició reptant és el del Vendrell, beneït el 24 d’abril de 2015. L’altra excepció és el Lleonet del Vendrell, beneït el 3 de juliol de 2015. Com l’anterior, també va ser creat per l’escultor Manel Llaurador.
4 Famós pels seus brams
El Lleó de Barcelona al segle XVII era molt popular i famós pels seus brams. Així ho explica el folklorista Jan Grau, fent referència als textos del pare Rebullosa, que parlen de les festes de canonització de Sant Ramon de Penyafort.
Un segle més tard, el 1771, aquests brams van deixar d’agradar. El Capità General i la Reial Audiència van manar que els portants del Lleó no fessin els bramuls que solien fer.
5 El lleó a Tarragona, martiri de la santa
A Tarragona, la primera referència escrita que es té de la imatge festiva del lleó també prové del segle XV, com el de Barcelona. En aquest cas, es tracta d’una figura que acompanyava un gran carro anomenat “La Roca de Santa Tecla” que representava diferents passatges de la vida de la santa.
Diu la llegenda que una part del martiri que li van fer va consistir a envoltar-la d’ossos i lleons famèlics. Aquests, en comptes de llançar-se sobre ella, van començar a menjar-se els uns als altres. En altres versions de la llegenda, quan van llançar la santa als lleons, aquests li van llepar les ferides.
Fonts d’informació:
Viquipèdia “Lleó de Tarragona”
Article El lleó de Jan Grau, publicat a festes.org.
Llibre: Bèsties de Festa!, CIM edicions
Article: Santa Tecla, patrona de Tarragona: Vida i llegenda
(Foto: El Lleó de Tarragona en una cercavila a la plaça Nova / Font: Amics del Lleó de Tarragona)