El passat diumenge 22 de desembre, el bestiari festiu va causar sensació a Vilafranca… O almenys entre els més petits de casa. Una nena, en finalitzar la ballada de lluïment del gall Tomasot i la gallina Ballarica, va preguntar a la seva mare si el petó que s’havien fet els dos personatges es devia al fet que estaven enamorats. Un altre nen, en aquest cas més petit, si amb prou feines feia dos passos seguits, diumenge els va fer per apropar-se a l’aligueta Tramuntana. Amb el seu pare vigilant-lo de ben a prop va dirigir-se amb decisió cap a les seves ales.
Eren les deu matí, quan, puntuals, les bèsties convidades a la XXIIIa Trobada de Bestiari de Ploma de Vilafranca van plantar-se al parc de Sant Julià, al costat de les parades i les carpes, en el marc de la 355a edició de la Fira del Gall. Centenars de persones es movien amunt i avall entre les gàbies d’aviram, la fira d’artesans i la mostra gastronòmica i, entre un passeig i l’altre, es paraven davant la mostra de bestiari per llegir els cartells que presentaven cada figura. En aquesta edició el Gall de Ripoll va ser el que va venir de més lluny. Al costat d’ell estaven el Griu petit de Tarragona, el Xot de Sants i l’Arpella del barri Gòtic de Barcelona.
A les 11 del matí, la gallina Ballarica ja estava preparada, dalt d’un entarimat, per rebre els nens i nenes més decidits del dia, aquells que anaven a fer un pas important en la seva etapa de creixement: deixar el xumet. Un a un, ben orgullosos i acompanyats pels seus pares, van anar desfilant l’un darrere l’altre per entregar el capritxós objecte de goma als portants de la figura. Ells, a canvi, els donaven un record ben dolç: un ou de xocolata.
No va ser fins més tard, però, quan va començar a sonar la banda. Aquesta va marcar el toc de sortida de la cercavila passades les 11.30 hores. En aquell moment semblava que el fort vent s’anés a endur les notes, o fins i tot els visitants, però no va ser així en cap de les dues ocasions.
Els primers de tots, els que portaven el compàs i el ritme del seguici, eren els tabalers del Griu petit de Tarragona. Eren molt jovenets i té molt de mèrit que anessin tan a l’hora. En segon lloc anava el Gall de Ripoll, del qual el públic va destacar els seus colors ben vius. El tercer, el Xot de Sants, va animar tots els assistents a ritme de batucada, mentre que l’Arpella, amb el seu somriure a la cara, no va parar de donar voltes. De fet, el públic la va trobar molt simpàtica.
L’últim acte de la trobada va tenir lloc a la plaça de la Vila. Allà es van fer les ballades de lluïment i van tancar l’acte les quatre bèsties amfitriones. De l’aligueta Tramuntana va destacar com de coordinats anaven els seus petits balladors. Fins i tot a l’hora de canviar el portador de la figura. Així doncs, després de cada ball s’aplegaven al voltant de l’aligueta fent una pinya per aixecar tots junts la bèstia.
Quan va ser el torn de presentar l’àliga de Sant Julià, entre el públic va cridar l’atenció com era de pesada (fa 80 quilos) i com de lleugera semblava que la portessin els pares de l’escola Baltà i Elias de Vilafranca.
Finalment, els grans protagonistes de la jornada, el gall Tomasot i la gallina Ballarica, van fer els últims balls de lluïment. Aquests van ser la cercavila i les danses del menjar i del festeig, compostes pel músic vilafranquí Paton Felices. En acabar, es van fer un petó.
(Foto: L’Arpella del barri Gòtic ballant a la plaça de Jaume I de Vilafranca / Font: M. Bayarri)