Cuca del Pi de Puig-pelat

FOTOS
Fitxa tècnica

Nom Cuca del Pi de Puig-pelat
Figura Cucafera
Població Puigpelat (Alt Camp)
Àmbit territorial El Camp-Conca-Priorat
Funcionalitat
Foc Protocol Cavallets Animació Infantil

Material Fibra de vidre i roba
Any de construcció 1989
Pes 60 Kg.
Constructor Grup de Joves de Puig-pelat
Mides Llargada: 1300 cms.
Amplada: 180 cms.
Alçada: 175 cms.
Tracció Carregada interiorment per 13 persones
Llença
Components colla Bastaixos: 10
Altre personal (pirotècnia, música....): 6
Total components de la colla: 16
Festes i celebracions que li són pròpies Festa major d’hivern de la Mare de Déu de l’Hospitalet o de la Llet (25 de març), Santa Magdalena, patrona de la Bovera de Puig-pelat (23 de juliol), i Sant Joan, que és patró de Sant Joan de Ruanes i del Puignou, a més del patró de l'Orde de l'Hospital, refundadora de Puig-pelat.
Actua a més d'aquestes Si
Actua fora de la població Si
Acompanyament musical

Per contactar-hi
Nom colla o entitat Associació Cultural Amics de Puigpelat
Adreça Plaça de l'Ajuntament 14
Població 43812 Puigpelat (Alt Camp)
Pàgina web
Persona de contacte Gemma Guillemat
Telèfon 977 602 477 / 647 75 64 93 (Vicenç Arnau)
e-mail timbalersicuca@hotmail.com / ofi.puigpelat@altanet.org ; coda4_4@hotmail.com

Anecdotari:

La Cuca és una processionària (Processium terribilis voracissima tremebunda), la menjadora dels pins, varietat de cuca única al món, només possible de trobar a Puig-pelat. L’antecedent de la Cuca prové del carnaval de l’any 1984, en què els xiquets i xiquetes de l’escola havien fet una cuca d’algeps i roba. Aquesta iniciativa puntual va ser molt oportuna per incloure-la a la festa, pel que descriurem a continuació: el pi, dedicat a la Mare de Déu de l’Hospitalet o de la Llet, va ser plantat el 24 de març de 1985, en record d’un altre que havia caigut cinquanta anys enrere, el 2 de març de 1935, i que en el seu temps fou un signe d’identitat del poble. Es va tornar a plantar el dia de la festa més estimada, el dia de la nostra patrona, i es féu a d’indret de la Bassa Vella, lloc on durant la guerra de 1936-1939 fou cremada la imatge de la Mare de Déu que hi havia en aquell moment. Fou una restitució de l’antic símbol i creació de tradició nova, ja que començàrem al mateix temps una nova manera de celebrar la festa. Durant el primer any de vida, el pi fou atacat per una plaga de processionària, i quedà tan malmès que van caldre tots els esforços possibles perquè sobrevisqués. Superat aquell moment, i per recordar l’ensurt i perquè quedés com un avís que sempre hem d’estar atents, va sorgir la cercavila de la Cuca del Pi i els Caçadors del Retorç, del Mussol de l'Alzinar i la Llagosta de Sant Jaume. El Retorç és el nom d’un camí molt tradicional que era l’antiga entrada al poble; els caçadors vénen del fet que just al costat hi ha el bosc de Badia. Vam recollir la idea de la Cuca de l’any anterior, la continuïtat fou a causa d’aquell fet. L’any 1989 vam fer una nova Cuca aprofitant el fang del Calçot de Valls, que ens deixaren la Unió d'Anelles de la Flama de Valls. Compartim amb ells aquest element, que fa que la Cuca i el Calçot de Valls siguin germans de fang.