Dofí del Casc Antic FOTOS Fitxa tècnica Nom Dofí del Casc Antic Figura Drac Població Barcelona Àmbit territorial Barcelonès Funcionalitat Foc Protocol Cavallets Animació Infantil Material Fibra de vidre Any de construcció 2000 Pes 45 Kg. Constructor Antoni Mujal Mides Llargada: 300 cms. Amplada: 100 cms. Alçada: 250 cms. Tracció Carregada interiorment i exteriorment amb rodes Llença Foc i aigua 9 Components colla Bastaixos: 8 Altre personal (pirotècnia, música....): 10 Total components de la colla: 18 Festes i celebracions que li són pròpies - Festa del Casc Antic Actua a més d'aquestes Si Actua fora de la població Si Acompanyament musical Per contactar-hi Nom colla o entitat AGEDIB Adreça Carrer Sant Pere Més Alt (Centre Sant Pere Apòstol) 25 Població 08003 Barcelona Pàgina web Persona de contacte Abel Plana Jordi Carbó Telèfon 93 454 44 34 (Jordi) / 636 91 99 59 (Jordi)/649 36 62 47 (Abel) e-mail gegantics@yahoo.es Anecdotari: El dofí és l'animal símbol de la joventut i l'energia, hereu del poder. El dofí és l'animal més jove del bestiari barceloní. Va arribar al Casc Antic de Barcelona tot nedant per la Mediterrània i, enlluernat per la nostra ciutat, hi entrà pel rec Comtal. Com un infant, enjogassadament, llença aigua per la boca tot cercant amics; però compte, el dofí també és superb i orgullós del llinatge de què és l'hereu i, capriciós, es pot tornar irascible i ferotge i llençar foc sense control. La tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de l'animal entre entremaliat i ferotge, confós amb un peix, té el seu origen a França, Catalunya inclosa. La corona francesa tenia en el delfí, el fill del rei, el seu hereu, i el repesentava amb la figura d'aquest animal. El dofí barroc festiu barceloní és una innovació en el bestiari històric que combina les representacions ornamentals amb el llegendari tradicional català. Si bé la representació festiva d'animals marins és corrent en altres països, com ara Flandes i França, el nostre dofí, com a element d'imatgeria festiva, no té tradició. Tanmateix és una figura que, amb escates, ganyes i una gran boca plena de dents, tot confonent-lo amb un peix, és molt present en el nostre llegendari tradicional i en els reculls clàssics de bestiari, ple d'energia, vitalitat i joventut; també és profusament representat en tota mena d'ornamentacions a fonts, monuments i mobiliari barrocs de la nostra ciutat. De figures com el dofí del Casc Antic, se'n poden veure a fonts i monuments tan clàssics com la font de Sant Jordi de Montjuïc, la del Seny Català al Pla de Palau o a la de la Maja a la plaça de la Vila de Madrid, entre moltes altres, en els quals s'ha inspirat la nostra figura. D'altra banda, una de les llegendes més clàssiques i més esteses a les poblacions costaneres catalanes, inclosa Barcelona, és la faula del peix Nicolau. En Nicolau era un nen entremaliat que es passava el dia dins del mar nedant; una maledicció de la seva mare va fer que en Nicolau perdés les cames, li sortís cua de peix i tot el cos se li cobrís d'escates. En Nicolau va viure per sempre més a la mar Mediterrània, no gaire lluny de la costa, des d'on plorava el seu món perdut i parlava amb els pescadors. El peix Nicolau és molt semblant a la figura clàssica del nostre dofí, ben bé en Nicolau podria ser un dofí i no un peix. El dofí del Casc Antic, en Nicolau, va ser construït a Cardona per l'artesà imatger Antoni Mujal, i va ser estrenat per les festes de Santa Eulàlia el 13 de febrer del 2000. En són els portadors els diables i els geganters del Casc Antic.